15 de maig de 2020
15.05.2020
Diari de Girona

No va de virus

15.05.2020 | 06:00
No va de virus

No sé com ni per què, però alguns articles surten de reflexions curtes fetes en llibretetes. Aquí en van algunes. Es parla molt de la intel·ligència artificial, però quan la Siri tingui una depressió a quin psiquiatra anirà, a un psiquiatra robot? Una de les raons de les depressions són les sèries. Com podria haver dit John Lennon, «la vida és aquell temps que passa mentre veiem sèries». De fet, com millor és la sèrie, pitjor –Neil Postman. Menys temps mirant als ulls a la gent que estimes. Una de les idees en les quals treballen els dissenyadors de programes de gran audiència és produir-los pel nínxol dels morts. Aquesta gent formada a Esade sap que n'hi ha més que de vius. No ha tingut èxit, es veu que no hi ha audiència i els tècnics de IESE diuen que el problema és que no han resolt com posar teles als taüts, no hi arriba el cable.
M'he assabentat que estan preparant una sèrie basada en el pitjor malson de la Pilar Rahola: es reencarna en una jove palestina. La cosa promet. Parlant d'indepes, n'hi ha alguns que si els oferissin la possibilitat d'una vetllada romàntica amb l'Scarlett Johanson, dirien que no perquè no estan segurs de si està a favor d'una república catalana. Els que volen pertànyer a Espanya no hi anirien perquè sembla que té alguna simpatia pel Cuixart. A més té els peus plans, diuen.
Parlant d'espanyolistes, crec que hi ha un gran consens en la societat que si hi ha un paradigma d'espanyolitat integral és sense cap mena de dubte Manolo Escobar. Ell, però, després de lloar totes les dones espanyoles, amb minifaldilla o sense, es va casar amb una alemanya. És clar. I estava a favor d'un referèndum.
Mentre veiem sèries, els metges ens van alarmant sobre la perillositat dels aliments. Sembla que tot és cancerigen. Una solució seria provar de no menjar mai. Crec que s'ha experimentat i no dona gaire bons resultats. Per pal·liar-ho la UE accepta que els insectes passin a ser aliments de consum quotidià. M'ho temia, gambes de Palamós per als rics i cucs per als pobres. Homeeeee. Voleu dir que anem bé?
Antigament el símbol de les classes treballadores era Marcelino Camacho i el seu jersei fet a mà quan treballava a la Perkins Hispania. Ara el símbol és Belén Esteban. Segur que la història va endavant? De veritat? Amb aquest panorama no és estrany que la gent estigui desorientada i no vulgui deixar de veure sèrie rere sèrie. Jo no me les crec, per exemple, Don Draper es beu en un sol dia el whisky que jo en tota la vida. De fet, conec un individu que per poder suportar totes les sèries que veu, l'únic llibre que ha vist és el de fulls de paper per fer porros. I és més feliç? No ho sé. Però avui podeu estar contents, aquest article no parla del virus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook