Narcís Comadira, Premi Jaume Fuster

Anna María Muntada Batlle Granollers

Estimat amic Narcís, acabo de llegir que t'han concedit el Premi Jaume Fuster i m'ha alegrat moltíssim. T'ho mereixes, sens dubte. Però tambe voldria recordar la teva faceta com a pintor i aquells anys que compartirem classe de pintura a Girona amb la profesora Montserrat Llonch, que en pau descansi. Com a Girona, a més a més, és un orgull tenir-te com a referent i com a amic. Literàriament la qualitat de la teva obra és innegable, i celebro que així ho hagi valorat també l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. No deixes de ser un referent d'autèntic compromís i em consta que la teva trajectòria t'avala notablement.

Fent les coses

com sempre

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

En èpoques de situacions límit és quan es posa en evidència com som i què pensem realment. En la situació actual ho estem comprovant en aquests dos àmbits tan sensibles de la societat com són la sanitat i l'educació, i que no de part de tothom reben la consideració que es mereixen. Comentaris desconsiderats han fet que les dues professions hagin hagut de sortir a defensar la seva feina.

Parlo des de l'educació pública, i estic convençuda que es fa igual a l'educació concertada i la pri­va­da, i puc dir que els nostres a­lum­nes saben que estem amb ells des del primer dia que se'ns va dir que no podíem tornar presencialment als centres educatius. Estem de forma virtual amb tots aquells alumnes que es van poder connectar des del primer moment. Estem amb tots aquells que es van incorporant dia a dia. Cada alumne que té per fi accés a eines i wifi, com em va passar aquest dilluns, és una alegria. També estem per telèfon amb aquells que no tenen encara cap altra eina.

En cap moment, encara que estiguem treballant moltes més hores que mai, podrem ser justos amb tots els nostres alumnes. La nostra intenció serà ser-ho, però partim d'una realitat injusta: cada família és diferent. És sobretot a l'educació pública que la bretxa digital s'ha posat més en evidència. I a això s'hi adjunta ara la bretxa econòmica. No és fàcil, però tenim tot un repte per endavant si no volem deixar enrere cap alumne.

COVID-19

Benet Garriga Fornells de la Selva

El maleït virus ha posat al descobert un gravíssim problema que ha comportat la mort de 17.000 residents en residències geriàtriques dirigides per grans multinacionals. Aquestes multinacionals deuen tenir molta influència en els organismes que donen permís d'obertura i posterior inspecció del «negoci» en què la «mercaderia» és la nostra gent gran. Multinacionals que han prioritzat el negoci a la salut de les persones internes en les seves respectives residències. No és estrany que les anomenin empreses «Volto».

Què estava pensant l'Estat espanyol quan veia el que passava a la Xina? Potser creien que la Xina estava molt lluny i no s'havien de preocupar? Quantes morts s'haguessin estalviat amb una correcta supervisió a aquestes residències sense escrúpols? I si l'Estat hagués fet cas a les comunitats autònomes, molt especialment la de Catalunya? Investigaran minuciosament els casos de la gent gran que van morir?

La història jutjarà aquests personatges com es mereixen.

Hi ha moltes preguntes a fer, però n'hi ha una de molt important. Amb la normativa i ràtios que són necessàries per obtenir permís per obrir una residència, com és possible que hagin actuat tan impunement sense ser detectades les irregularitats per part de les inspeccions, que són obligatòries de fer?

Les denúncies s'arxivaran en un calaix i s'hi anirà posant al damunt nova documentació, fins que passin uns anys. Qui dies passa anys empeny.

Qui té la solució perquè no passi mai més? L'Associació Gestió i Serveis Integrals Sèniors, conjuntament amb la Generalitat, ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Hem presentat el nostre projecte al president de la Generalitat, Molt Honorable Quim Torra, al conseller de Benestar Social Chakir El Homrani, i als 251alcaldes de les comarques gironines.

Si hi ha voluntat política i solidaritat entre els ens públics, serà possible una solució definitiva al problema de la gent gran, amb la garantia que qualsevol pandèmia que pugui sorgir estarà controlada des del primer minut, degut al protocol que tenim establert.