16 de maig de 2020
16.05.2020
Diari de Girona

Els professors i la pandèmia

16.05.2020 | 06:00
Els professors i la pandèmia

El divendres 13 de març el Govern va anunciar la proclamació de l'estat d'alarma amb efectes a partir del dia següent. En totes les escoles (instituts) tothom es quedà perplex. Mestres, professors, pares i alumnes s'acomiadaren amb la incertesa de quan podrien tornar a retrobar-se. Sabien que no seria el dilluns següent i no tenien idea de quan podia durar el que anomenaven confinament. Pares i mestres estaven preocupats pels estudis dels alumnes-fills, per com es desenvoluparia el curs escolar a partir d'aquell moment. A una majoria d'escoles els mestres van començar a fer reunions el mateix divendres i continuaren el cap de setmana.
Una setmana després a moltes escoles (així passava a l'escola de Bueu, un poble de la ria de Pontevedra, on van els meus nets i on fa de mestra la seva mare) els alumnes tenien deures via telemàtica i els mestres seguien el seu progrés en les diferents matèries, els corregien els deures, etc. Al mig hi havia hagut un treball ingent de mestres i professors, de preparació del material d'aprenentatge, perquè és diferent el que tenien preparat per a les classes presencials i el que ara es necessitava. També havien fet un treball intens de coordinació. Els responsables de cicles, els caps d'estudis, havien fet un ingent treball per coordinar els diferents professors, per unificar criteris. I s'havien hagut d'espavilar amb els mitjans telemàtics, aprendre a fer-los funcionar i triar el que millor els funciona per connectar amb els alumnes i seguir de prop el seu treball. En una gravació del meu fill vaig veure els meus nets fent classe de taekwondo amb una professora que els guiava de forma telemàtica. Un grup reduït feia els exercicis seguint la professora i ella els controlava a tots perquè la sento donant consells i corregint els que no fan adequadament els exercicis. També sé que els professors es van preocupar dels alumnes que no tenen mitjans informàtics perquè no quedessin fora de joc. Van parlar amb els responsables polítics locals i de la comunitat autònoma per veure com solucionar el problema i aconseguir que tots els alumnes poguessin seguir el curs. En definitiva, un gran treball.
El que els he comentat no és cap excepció i estic segur que s'hi reconeixerien molts equips de mestres de moltes escoles o instituts d'arreu. La pregunta és què ha fet l'administració mentrestant. Bàsicament ha dedicat la major part d'esforços al tema sanitari i ha fet bé, però la veritat és que els professors i pares s'han sentit un xic sols. Un mestre fa poc em deia que quan l'administració els va proposar un sistema telemàtic ells ja feia setmanes que funcionaven amb un que s'havien espavilat a trobar pel seu compte. I no parlem de l'ajut per preparar material per als alumnes. La pandèmia ha agafat a tothom per sorpresa i les administracions tampoc tenien res preparat per al canvi de mètode d'ensenyament, per a l'ensenyament digital. Els centres de recursos educatius i altres organismes que es dediquen a ajudar els professors tampoc tenien ni material preparat ni experiència suficient per donar el suport immediat que necessitaven.
Tot això que els he explicat és per reivindicar els mestres que han sigut conscients i han fet el que han pogut sense ajuda i sense experiència prèvia. Potser perquè vinc d'un família de mestres penso que s'ha oblidat el seu treball. Però potser hauríem de convenir que la pandèmia ha mostrat les mancances de la digitalització a l'ense­nyament. Ni mestres ni alumnes tenien la suficient preparació per abordar un canvi d'aquest tipus i caldrà pensar en el problema i com el resolem tant per part de les escoles de mestres i l'administració com des de les escoles i instituts mateixos.
Les incògnites de futur avui són problemes casi immediats, a curt termini. La bateria de preguntes formulada constructivament per la diputada Esther Niubó al Parlament posa sobre la taula els problemes d'aquest futur que ja és present. Problemes com el dels nens que tenien beques menjador (alguns només feien aquest àpat complet), les guarderies, els casals d'estiu, com es faran les preinscripcions, la bretxa digital o com es prepara el nou curs, hi haurà convivència d'ensenyament presencial i digital? Els governs tenen l'obligació de tenir respostes (amb plans amb alternatives diferents) a les preguntes formulades per Niubó. Anton Costas, en un article a El Periódico, també diu coses que fan reflexionar. Planteja l'exemple de Suècia, on l'escola no ha tancat però ha pres mesures davant la crisi i defensa aquest model. Diu que el que cal és invertir més en educació per fer de les escoles llocs segurs i que estiguin obertes. Una reflexió molt adient perquè, com diu, l'escola és un lloc clau per evitar que s'agreugin les desigualtats. Si volem obrir l'escola de forma segura s'haurà d'invertir en educació, s'haurà de contractar nous mestres i professors per repartir els alumnes de forma segura. Ara que sembla que només parlem de reforçar el sistema sanitari seria bo no oblidar l'ensenyament i els altres pilars de l'estat del benestar (els anomenats pilars socials europeus).
Dues notes per acabar. La primera es refereix als continguts de l'ensenyament. Pot semblar que no és el moment però les disrupcions ajuden a revisar les coses i cal una revisió a fons dels continguts de l'ensenyament per adaptar-los als nous temps, no sols a la digitalització sinó a la globalització i la societat del coneixement. Aprendre a tenir sentit crític, per exemple, és més important que mai. De material per fer-ho no en falta. L'altra és una observació. S'han fixat que les plataformes que estem utilitzant aquests dies per comunicar-nos telemàticament no són de patent europea? Potser hauríem de demanar que Europa es preocupés de tenir sistemes telemàtics de patent europea. La tecnologia per tenir-les, sens dubte, hi és

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit