La crisi sanitària del coronavirus ens deixa una altra crisi col·lateral d'igual fondària: l'econòmica. És punyent perquè ja venien produint-se canvis profunds en el mercat i el xoc viral els ha accentuat. Dependrà de com resolguem la crisi per sortir-ne bé o quedar immersos en la mediocritat. Avui va de xifres.
El PIB espanyol el 2019 va ser d'1.397.870 milions d'euros i el pressupost de l'Estat va ser de 472.660 milions dels quals les pensions van ser de 153.864 milions. La recaptació per impostos és de 257.000 milions, dels quals 80.000 milions provenen de l'impost sobre la renda, 24.000 de l'impost de societats, 72.000 de l'IVA, 20.000 d'impostos especials i la resta d'impostos diversos. A excepció dels anys 2004 a 2007, els pressupostos espanyols sempre han tingut dèficit, que vol dir que estan en pèrdua: gasten més del que ingressen. La diferència s'ha d'anar a buscar amb deute al mercat, deute que any a any va pujant, com si no tingués final. És una pilota que es tira endavant i ningú vol agafar. Durant els anys més recents, el dèficit espanyol ha passat dels -2.176 milions de l'any 1980 als -35.195 milions de l'any passat. La xifra més elevada va ser la de l'any 2009, amb -120.576 milions, arribant a ser un -11,28% del PIB.
Doncs bé, el dèficit que s'espera que acabi aquest any 2020 és de -130.000 milions, i per al 2021 s'espera que sigui encara de -110.000 milions, un -7,9% del PIB. La pregunta que tothom es fa és: com es pagarà això? No hi ha massa solucions disponibles, cal entendre que, com a país ens hem arruïnat, que som més pobres que abans de la crisi del coronavirus. En Juan Ramon Rallo la setmana passada va fer una aportació explicant les solucions que proposava Podem. Una era apujar l'IRPF a les rendes més altes amb valors del 47 al 49%. Es recaptarien 328 milions més. Una altra posar un impost a la banca per recuperar el rescat anterior: es recaptarien 1.200 milions. Una altra constituir una taxa covid als més rics per superar la crisi actual: 1.200 milions. Una altra eliminar les SICAV: 350 milions. Una altra instaurar la taxa Tobin per les transaccions internacionals: 850 milions. Si ho sumem tot, això dona 3.928 milions, molt lluny dels 110.000 milions. Per tant, que no us enganyin: la crisi la superarem essent més austers, retallant i treballant més, no ho farem xiulant i parant el sol. Si tinguéssim moneda pròpia es resoldria devaluant un 25%, cosa que també ens faria més pobres i apujaria la inflació. Però ja sabem que això no és possible i, per tant, caldrà trobar mecanismes que tinguin el mateix efecte.
Si mirem el que es pot retallar, cal saber que l'estructura funcionarial i política de l'estat té una despesa de 31.000 milions. Si fóssim capaços de suprimir el 10% d'ella estalviaríem 3.000 milions. No, encara no n'hi ha prou. I si apugem l'IVA? Ara el tenim al 21%. El passem al 23% com Portugal? Apujar 2 punts l'IVA aportaria uns 6.500 milions més i afectaria tothom uniformement, impactant més a les classes més pobres. I, si mirem més enllà, i fem una acció similar, menys greu i que ens ajudi en el futur? Si posem una taxa sobre el CO2 a les gasolines i al gas amb el valor que avui té el CO2 al mercat de 25 €/tCO2 obtindríem uns ingressos de 6.000 milions, valor semblant a l'increment de dos punts de l'IVA. Si el valor puja a 50 €/tCO2 (previsible al 2025) els ingressos serien de 12.000 milions i al 2030, quan es preveu que el preu del CO2 sigui de 100 €/tCO2,els ingressos serien de 24.000 milions.
La bondat d'aquesta proposta és que va en la direcció que cal anar, fomentant el canvi tecnològic de la societat, disminuint la importació de combustibles. Però encara hi ha un factor més important. Avui el gasoil es ven a 0,850 €/l degut a la caiguda del preu del petroli. Fa un any el preu era de 1,239 €/l. Una taxa de CO2 de 25 €/tCO2 implica una pujada del preu del gasoil de 0,067 €/l, per la qual cosa el preu d'avui passaria de ser de 0,850 €/l a 0,918 €/l, molt lluny encara del valor que hi havia fa un any de 1,239 €/l i que ja té incorporada l'economia als seus costos.
Però, amb tot el que hem explicat, apujant impostos directes, abaixant estructura de l'estat i apujant l'IVA o la gasolina, la xifra que es pot aconseguir està a anys lluny de poder tapar el forat. Com a molt ingressaríem 12.000 milions més, quan el forat és de més de 110.000 milions. El govern actual ha decidit finançar el buit que anem generant anant al mercat de deute, no fent ús de les possibilitats que dona els mecanismes interns de la UE. Suposo que creuen que, quan ja sigui difícil anar als mercats perquè ja no es pugui aguantar més el nivell d'interessos, decidiran anar als mecanismes interns de la UE. A veure què passa i quan tardarem a ser intervinguts.
Si no es vol caure en l'impagament de l'Estat, caldrà produir més, generar més treball per menys. Tornarem a veure retallades de pagues extres, baixades de salaris i foment a l'emprenedoria. És aquí on els empresaris amb més iniciativa tindran un pes important per crear treball, segurament amb ajudes de la UE a la innovació.
Algunes comunitats ja han decidit fomentar la construcció immobiliària rebaixant els terminis de resolució dels permisos. A Catalunya hauríem de fer una cosa semblant amb els terminis de projectes d'energies renovables i actuant en la rehabilitació energètica d'habitatges. L'experiència que tenim és que les Pimes catalanes son molt resilients i trobaran l'encaix a la nova situació. Només falta que l'administració no posi pals a les rodes.
