Despeses sanitàries i militars

Vaig trobar que el total de la dotació econòmica prevista en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) el 2019 pel Govern central per a polítiques de Sanitat ascendiria a 4.292 milions d'euros (M€), la qual cosa representaria, respecte a l'exercici anterior, un increment del 0,9 per cent (39 milions d'euros). Encara que aquí no hi deuen entrar les transferències a les autonomies, ho he posat en condicional perquè els pressupostos es van tombar. Segons l'EGSP (Estadística de Gasto Sanitario Público) del període 2002-2018 -i soc llec en estadística-, la despesa pública en sanitat a Espanya el 2018 hauria estat de 71.145.214 M€ (5,9 el PIB ). Esbrinar amb exactitud la despesa militar a Espanya no és fàcil. Segons el Centre d'Estudis de la Pau J.M. Delàs, amb els pressupostos del 2018 al davant, hi ha cinc maneres de presentar-la. Primera, segons el Ministeri de Defensa, que comptant Organismes Autònoms del ministeri i CNI en els pressupostos del 2018 era de 9.917,68 M€. Òbviament aquí no es compten la resta de despeses per a les operacions de manteniment de la pau (llegeixin missions militars a l'exterior), que se solen finançar amb càrrec al Fons de Contingència. Segona, seguint els criteris de l'OTAN, que demanen incloure partides militars d'altres ministeris (classes militars passives, GC, OTAN, etc.) i aleshores pugen a 17.312,51 M€. Tercera, seguint els comptes del Centre Delàs, que inclouen interessos de deute públic associats a Defensa, i aleshores arriben a 18.544,10 M€. (Segons el projecte de pressupostos del 2019 rondaríem els 20.000 M€.) La quarta seria seguint el pressupost liquidat a final d'any respecte a l'aprovat inicialment, que pujaria a 1.382,26 M€. Finalment, la despesa respecte als PGE (seria el 6,08%) i al PIB (seria de l'1,67%). Fet i fet ens movem entorn dels gairebé 20.000 M€ anuals.

Aquestes xifres poden semblar molt exagerades, però la veritat és que són minses si les comparem amb les que destinen en armament altres països. Segons l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI: Stockholm International Peace Research Institute) els EUA i la Xina segueixen al capdavant pel que fa a despesa en armament militar. Segons el SIPRI, aquests països van destinar el 2010 el 4,87% i el 2% del seu PIB, és a dir, 711.000 M$ i 143.000l M$, respectivament.

Ve a tomb, això, perquè Espanya va portar la comunicació de la lluita contra la covid-19 amb un Dr. Simón flanquejat per alts càrrecs de l'exèrcit i amb un llenguatge en el qual sovintejaren expressions com aquestes: tiempos de guerra..., estamos inmersos en una guerra total que incumbe a todos..., todos somos soldados en esta guerra irregular i rara..., hemos de vencer y derrotar al mal..., cuando venzamos a esta guerra, necesitaremos todas las fuerzas para vencer la posguerra... N'hi va haver més, però no les vaig anotar. Crec que deu haver estat l'únic lloc d'Europa on una crisi sanitària es convertí en bèl·lica, cosa que els ciutadans, ens agradés o no, vam haver d'entomar. He sentit tota mena de raons, des d'un mandat del cap d'Estat que Sánchez s'hauria hagut de menjar amb patates fins a una decisió personal en veure que l'extrema dreta volia instrumentalitzar l'exèrcit (hauria preferit fer ell el que volien fer els altres) passant per la voluntat dels caps militars per justificar el seu cost fent lluir l'UME (Unitat Militar d'Emergències). Amb el temps vam saber que de l'operació se'n va dir Balmis, en honor a F. J. Balmis (1753-1819), qui, un cop descoberta la vacuna de la verola pel metge britànic Edward Jenner, va encapçalar una missió que sortí de la Corunya el 1803 amb la pretensió de fer-la conèixer i escampar-la a Nova Granada (Colòmbia, Veneçuela, Equador i Panamà) i a d'altres llocs d'Amèrica Llatina. Nogensmenys s'endugué un bon fiasco: resultà que ja la coneixien. Ara bé, ajudà a regular-ne la difusió.

Resulta, però, que l'UME, amb un pressupost de 150 M (0,7% del pressupost de Defensa), representa un 2,3% de les forces armades (la resta d'homes què fan i què es fa amb la resta de pressupost de 19.000 M€ i escreix?). El passat 19-III l'UME desinfectà amb lleixiu l'aeroport del Prat. Arribar i marxar. Bombo, focus de TV i platerets. Els centenars de dones de fer feines que ho fan cada dia i cada nit no obtingueren cap flaix. Més dades. L'any passat l'UME va participar en unes 60 operacions (34 incendis a més d'inundacions, nevades i rescats). Només els bombers de Barcelona en van fer entorn de 21.000, d'operacions. Facin comptes. Per això els bombers clamaren contra la militarització de les emergències.

L'exèrcit espanyol, malauradament, té pàgines recents per desemmarcar, des del fracàs a Mostar a la invasió de Perejil. Ja sé que parlar d'intel·ligència militar és un oxímoron, però hi ha militars intel·ligents, que, n'estic segur, senten vergonya de com els van utilitzar. Si l'exèrcit costa la morterada de diners que hem dit abans, els ciutadans ens demanem de què han servit. Què han aportat, en la lluita contra la pandèmia? El 22-IV el Laboratori d'Identificació Ràpida (Labir) de l'UME va rebre la certificació per realitzar proves de coronavirus; no faré cap comentari. Pensin el que vulguin. Tanmateix, al meu entendre, no calen uniformes caquis ni discursos bèl·lics ni soldats disciplinats ni unitats territorials patriotiqueres per curar una malaltia. Calen xarxes de comunitats solidàries i recursos sanitaris. I si no els tenim, cal reduir la despesa militar per obtenir-los. Jugar a guerres és car i no cura. Ja que ens costarà desarmar l'exèrcit, desarmem els discursos i les mentalitats bèl·liques, almenys.