Només un cinc per cent dels espanyols ha estat prou en contacte amb el virus de la covid-19 per desenvolupar anticossos. A Catalunya és un sis per cent. Són males bones notícies. Bones, perquè avalen l'efectivitat del confinament. Si l'haguéssim posat en marxa abans! Quedar-nos a casa i mantenir les distàncies ha frenat l'extensió de l'epidèmia. La part dolenta és que la immensa majoria de la població continua sense defenses contra el patogen, i no en tindrà fins que no es trobi una vacuna efectiva i se n'elaborin prou dosis per a tothom. Mentrestant, 7,1 milions de catalans (el 94%) sortiran al carrer indefensos, sense altra protecció que les mesures higièniques ben conegudes, començant per la que recomanen els epidemiòlegs televisius: «La millor mascareta són els dos metres de distància».

A la vista d'aquestes dades, no s'entén que administracions i particulars tinguin tanta pressa a aixecar les mesures de confinament i vulguin recuperar la vella i perillosa mobilitat. El sector turístic frisa perquè tornin els estrangers i omplin les platges. Si es produeix un rebrot amb la costa atapeïda d'estiuejants, llavors sí que la ruïna serà total. El drama d'un confinament per epidèmia és que no es pot aixecar fins que es disposa de la cura. Si una república catalana hagués decretat el tancament total, tant extern -carreteres i vies tallades, aeroports i ports tancats- com intern -tots a casa i no sortir ni per comprar-, potser ja hauria desaparegut el virus, però no podríem obrir les fronteres per por que qualsevol visitant empastifés una població sense anticossos. Caldria aplicar test i quarantena a tothom que truqués a la porta. Catorze dies confinats és el que s'imposa als estrangers que ­aterrin a Espanya, i els hotelers han posat el crit al cel, amb el suport de la dreta política, sempre a punt per sucar pa en tot allò que desgasti el Govern.

Combinar les necessitats sanitàries i econòmiques és el difícil repte que han de gestionar els governs, i espero que no cometin gaires disbarats; un rebrot important causaria més estralls en l'economia que quinze dies més de confinament. Per la part que em toca, constato que l'amenaça persisteix i no me la penso jugar. Aquest vianant que s'acosta sense mascareta pot estar escampant el virus i no ser-ne conscient. Distància, protecció, sabó de mans, allunyar-se dels irresponsables i triar aquelles botigues i aquelles terrasses que s'ho prenen seriosament.