A un individu que es va presentar a les urgències d'un hospital de Madrid, on va donar positiu en la prova de la COVID-19, li van preguntar on i amb qui havia estat durant els dies anteriors. L'home va fer memòria i va detallar tots els seus moviments, ocultant una trobada que havia tingut amb la seva amant en un apartament prestat. Aquí es va produir un forat en el tapís de la seguretat sanitària. Pel que fa a l'amant, que va trigar una setmana a donar símptomes, li va explicar a l'epidemiòleg en què havia ocupat cadascuna de les seves hores, a excepció de les d'aquella tarda d'un dimecres dedicades a la passió amorosa extramatrimonial. El forat es va engrandir.

Mentrestant, el microorganisme infecciós havia arribat també als pulmons de l'esposa de l'adúlter i la gola del marit de l'adúltera, els qui tenien al seu torn amants l'existència dels quals van negar davant les autoritats sanitàries. L'amor, en fi, va començar a sembrar la malaltia i la mort aliè a la seva capacitat multiplicadora. Com una fotocopiadora a la qual demanes dues còpies i en treu per error dues mil, aquell conjunt de gens embolicats en una proteïna anava reproduint-se a mil per hora a les habitacions dels hotels, als bars de la mitjanit, als apartaments clandestins.

En una d'aquestes, els dos amants primigenis, Eva i Adam, podríem dir, van coincidir, greument malalts, en la mateixa habitació de l'hospital, el llit d'ell al costat del d'ella. Amb els ulls enfosquits per la febre i els tubs atravesant-los els llavis, es van mirar i van esbossar un somriure de complicitat.

- El teu amor em va matar -va aconseguir murmurar ella.

- Va ser el teu el que va acabar amb mi -es va defensar ell.

Després van romandre mirant gairebé sense veure fins que la debilitat va obligar-los a tots dos a tancar els ulls. Van morir amb dues hores de diferència i els seus cadàvers, per error, van ser canviats de fèretre, de manera que la família d'ell va acomiadar el cos d'ella i la d'ella el d'ell. Si s'haguessin pogut trobar a l'infern, al cel o on sigui que fossin les seves ànimes, si les ànimes dels adúlters van a algun lloc, haurien fet uns bons riures en assabentar-se del malentès final.