22 de maig de 2020
22.05.2020
Diari de Girona

Empresonar Newton

22.05.2020 | 06:00
Empresonar Newton

La ciutadania s'ha familiaritzat amb les proves PCR o Reacció en Cadena de la Polimerasa per a la identificació de material genètic, una troballa que fins ara només tenia espai reservat en les novel·les de detectius i judicis. La tècnica va ser inventada pel nord-americà Kary Mullis, premiat amb el Nobel i mort l'any passat. Es tracta del mateix químic que dubtava que el virus VIH fos el causant de la sida, una opinió que a l'Espanya actual hauria obligat un general de la Guàrdia Civil a discutir les seves credencials, i potser a adoptar iniciatives penals al respecte.
El Govern considera que acabar amb la pandèmia és un objectiu modest per a les seves possibilitats, per la qual cosa desitja restaurar de passada el regne de la veritat en aquest món. El problema amb Mullis no és que embogís després de la PCR en opinar sobre la sida, sinó que el mateix pensament heterodox i contrari a la vegada inspira la seva aportació que salva vides i llibertats innocents. Es podria afegir aquí Linus Pauling, sens dubte el més gran químic del segle XX, doble Nobel de Química i de la Pau. La seva campanya en pro de la vitamina C, que consumia en quantitats industrials com a «panacea», li va fer guanyar un descrèdit que també ha estat matisat en successives discussions, amb el jurat encara reunit.
L'amenaça d'empresonar Galileu no va aconseguir que la Terra es mantingués quieta, segons pretenia el Govern d'aquells temps. L'abordatge policial dels desnerits hereus digitals del visionari Jules Verne o de H.G. Wells, creador de la ficció que va inspirar el Projecte Manhattan, no és la solució. A propòsit, Newton no va ser el més gran científic de la humanitat amb vel·leïtats alquímiques, sinó un creient en la transmutació dels elements que potser utilitzava els seus descobriments filosòfics per dissimular la seva autèntica recerca filosofal. Astronomia prové d'astrologia, i química d'alquímia, més que literalment. En ciència, equivocar-se sense estar-se de res és la millor manera de contribuir que altres encertin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit