Cada vegada els controls són més estrictes i ens és més difícil als transgressors saltar-nos les normes de confinament. De fet, és igual de difícil complir-les que infringir-les, no tant perquè canvien contínuament com perquè no les entenen ni els que les promulguen. Al principi, per exemple, jo podia dormir amb la meva senyora, i això només perquè a dins dels domicilis no arribava la policia balconera, veïns amb esperit col·laboracionista que disfruten denunciant, que si per ells fos, jo dormiria a la cuina. Però si l'endemà de dormir abraçats tota la nit havíem d'anar a algun lloc en cotxe, la llei m'obligava a col·locar-la al seient de darrere, tot i que jo, per si de cas, la ficava al maleter, que ja he dit que no acabo d'entendre les normes i més val pecar per excés que per defecte.

Quan començàvem a entendre com funcionava l'estat de setge o d'excepció o d'alarma o com es digui, ens han canviat la normativa. Ara es pot anar durant tot el dia a beure cerveses a una terrassa, però si un pretén fer esport, té només una hora en concret. O sigui que per anar a córrer a deshores, em disfresso de bevedor de cervesa. En lloc de xandall, vesteixo bermudes de platja i una samarreta vella amb taques que podrien passar per cervesa, tot sigui per dissimular. Però la policia està alerta, potser avisada per algun veí.

- Vostè, aturi's aquí. D'on ve a aquestes hores?

- De beure cerveses, senyor agent.

- Segur? No vindrà de practicar esport? Miri que estaria infringint la llei.

- De cap manera, agent. Porto tot el dia bevent una cervesa darrere l'altra, de terrassa en terrassa. Vaig borratxo, soc un exemple de civisme.

- D'acord, per aquesta vegada passi, però no camini tan de pressa o la pròxima vegada consideraré que està fent esport. Vinga, circuli.

Òbviament, quan estic fora de la vista de l'agent, torno a córrer. Ja sé que el que faig és incívic, i potser sortirà de nou la facultat de Medicina de la UdG, sempre atenta a assenyalar els dissidents, assegurant que el meu comportament és insolidari, que les normes estan per complir-les i que els facultatius no estan arriscant la salut perquè després la gent faci esport a l'hora que hauria d'estar bevent cervesa.

- Altre cop vostè? I aquesta vegada ben suat, això comença a ser sospitós. D'on ve en aquesta franja horària?

- (Esbufegant) De beure cerveses, agent. Tot el dia (esbufec) traginant gerres en una terrassa.

- Ja, la típica excusa. Doncs ho sento molt, però haurà de bufar aquí.

- Però... però... ja fa estona que he begut, i a més després he menjat un entrepà i...

- Senyor, si no bufa, l'haurem de detenir.

I és clar, un bufa, amb l'esperança que la copa de vi de l'hora de dinar no hagi perdut tot el seu efecte.

- Mmmm, 0,20. Ho sento, però l'hauré de sancionar, no arriba al mínim de 0,25 i és sospitós d'haver estat fent esport en lloc d'emborratxar-se.

- El que passa és que hi estic molt acostumat, i a més he menjat una mica.

- Bé, està de sort que els primers dies tenim ordres de fer la vista grossa. Li aconsello que una altra vegada begui un parell de litres més, o podria tenir problemes. Sabem que hi ha gent que fa esport d'amagat, o va a passeig amb la família quan no toca, en lloc de torrar-se. Circuli.