Cartes

M. àngels perpinyà fita GIRONA

Fa uns dies, aprofitant la sortida pautada establerta, em vaig arribar fins a la llera de l'Onyar, a la plaça Catalunya i, la veritat, és que em vaig quedar sorpresa i colpida. Em van envair unes sensacions de tristor i desencís en veure com havia estat arrasada tota la zona i que havia quedat sense ni un bocí de la verdor que la caracteritzava.

Quina pena... amb l'arribada de la primavera cada any hi podies contemplar un esclat de la flora autòctona. S'hi podien veure exemplars com les roselles, margarides, juncàries, herba centella, typha, iris, gramínies i moltes altres que comformaven un conjunt d'un cromatisme espectcular.

Hem perdut un petit espai de natura verge al cor de la ciutat i ha hagut de ser coincidint amb la setmana que havia d'haver estat la de «Temps de Flors», també és mala sort...

Confiem que es pugui recuperar aquest espai, Girona s'ho mereix...

Estic ferit

Temi Vives Rego Santa Cristina d'Aro

Estic ferit, doncs m'han exclòs de Catalunya i ni tan sols m'admeten com a català. No em deixen discrepar ni donar raons. Estic ferit, per les mentides i falsedats que han escampat al meu voltant. Estic ferit, pel menyspreu, odi i violència que destil·len envers qui no congrega amb les seves rodes de molins. Estic ferit i avergonyit per les presses en imposar la seva mesquina democràcia i un supremacisme llefiscós i obsolet. Estic ferit, perquè han desvetllat en mi odi i set de venjança. Espero que quan les meves ferides cicatritzin, el meu odi i set de venjança (i també els d'ells), se'n vagin ben lluny. Serà difícil que les meves cicatrius no es vexin i en veure-les, serà difícil oblidar qui me les ha fet. Serà penós que el dolor que tota cicatriu arrossega em recordi el malson durant molt de temps. Estic ferit i sé que la cicatriu em produirà records i dolor. Catalunya ferida, trencada i dolorida pels quatre cantons: quina llàstima!

Per 19 dies...

de veritat?

Meritxell Pastor Ribas palafrugell

Soc professora de secundària i mare de tres fills. Em sento indignada, enrabiada, cabrejada?, amb tots/es aquells/es polítics que han pres la «brillant» decisió de reobrir els centres educatius en fase 2! i, espantada, vers tota la incertesa del moment.

Per 19 dies? De veritat val la pena? No serveix l'exemple de la nostra veïna França amb 70 centres educatius tancats per segona vegada per contagis en la comunitat educativa? Durant la prolongació de l'estat d'alarma, cal córrer aquest risc? Estan en joc, no xifres, ni coses materials? Sinó la vida de les persones: el bé més preuat.

Tots/es tenim ganes que aquest «malson» acabi, obrir els ulls i respirar serenament sense la necessitat de distanciament social ni mascaretes. Però, jo escullo no portar els meus fills a les escoles (diuen que és de caràcter «optatiu»), per protegir-los i protegir les persones que hi treballen? I jo? Puc escollir l'opció de no anar a treballar presencialment al centre per fer-me càrrec d'ells, ja que no els hi deixaré a la població de risc com són els avis?

És molt trist tot el que estem vivint. Hi ha moltíssimes persones que han posat la seva vida en risc (i ja no parlo del personal sanitari i de serveis que hi treballen), sinó de totes les persones que han fet possible que la societat no se'n vagi en orris (i no precisament els polítics). Cuideu-vos molt perquè ningú ens cuida. Tot... per 19 dies!

Per què Correos encara funciona tan malament ?

Josep M. Loste Romero PORTBOU

Malgrat la publicitat agressiva i grandiloqüents, el servei bàsic postal de Correos continua funcionant molt malament; un exemple diàfan. El passat dijous 14 de maig de 2020 vaig rebre una carta postal ordinària de des Figueres, capital de l'Alt Empordà: fixeu-vos quin recorregut va fer. La carta està datada el divendes 24 d'abril de 2020 a Figueres (Alt Empordà), en el matasegell hi consta Barcelona 30/04/2020 i m'arriba al meu domicili a Portbou (Alt Empordà) el 14 de maig de 2020. Com és possible que això passi en un país «teòricament» civilitzat de la UE en el segle XXI? No ho puc entendre.