A la transició es van començar a vendre les empreses no essencials de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) creat per Franco i van aparèixer empreses del sector vinícola o tèxtil, què hi feien aquestes empreses a l'INI? El decret fundacional del 1941 deia que es creava «per reconstruir i donar impuls a l'economia espanyola (...) amb la missió de dirigir i posar en marxa les nombroses inversions necessàries per a la industrialització del país» i continuava «són fins primordials de l'Institut els de promoure i finançar indústries estimulant la iniciativa privada o creant les que siguin essencials pel país i que, per demanar inversions quantioses o no produir beneficis suficients no serien creades per la iniciativa privada». No hi havia empresaris pel sector vinícola o tèxtil? Al final un bon amic m'ho va explicar, senzillament l'INI havia anat creant indústries de sectors estratègics com Bazan, Aviaco, Casa, Endesa, Ensidesa, Hunosa o Seat, però en un moment determinat els empresaris franquistes havien decidit usar l'INI com a lloc d'enterrament de les empreses no rentables. Ras i curt, mentre l'empresa tenia beneficis, els beneficis a casa i quan s'arruinaven la venien a l'INI. Aquesta va ser la col·laboració público-privada del franquisme que no serveix al bé comú.

La col·laboració público-privada a Europa després de la II Guerra Mundial va ser diferent. Els estats europeus amb l'ajut del pla Marshall van fer una gran inversió per la recuperació i reconstrucció dels seus països i les empreses hi van tenir un paper important. Els grans partits amb patronal i sindicats van pactar la creació de l'estat del benestar que garantia serveis bàsics per a tots els ciutadans (sobretot importants pels més febles) i que necessitava la col·laboració dels empresaris tan per una fiscalitat justa com per donar uns sous dignes perquè l'economia, al món occidental, necessitava que hi hagués consum privat, un motor econòmic essencial.

Ara tornem a necessitar la col·laboració dels sectors públic i privat com després de la II gran guerra, en benefici de tots. Tothom sembla estar d'acord que ara cal una forta inversió dels governs que, desaparegut EUA sota el mandat de Trump, Europa ha de finançar per ella mateixa. I la inversió ha de servir per ajudes directes a les persones, per ajuts o crèdits a empreses i per grans projectes a mig termini (que demana una forta inversió en I+D+i) que reactivin l'economia però això ha de tenir contrapartides per part dels receptors d'aquestes ajudes. L'altre dia sentia un petit comerciant que deia que no obriria perquè no li era rentable i em preguntava, què vol dir rentable en aquests moments? No soc economista però crec que avui rentable hauria de voler dir que es pot viure si ens estrenyem el cinturó (com una majoria haurem de fer) o si tenim un coixí. Potser podem demanar als petits empresaris, als autònoms o al comerç i restauració que, si pot viure, obri l'establiment. Perquè obrint ajuda l'economia i tenint el seu local en funcionament no es deteriora i li permet una millor posició per reactivar-lo. Potser la col·laboració público-privada vol dir obrir per fer un servei i, com deia Bill Gates de l'erradicació de la pobresa al món, perquè és la mesura més intel·ligent.

Fa uns dies s'han anunciat les mesures que està consensuant l'Ajuntament de Barcelona amb comerciants, bars i restauradors en què l'administració s'ha compromès a donar facilitats reduint impostos i ampliant terrasses, llocs de venda, etc. Estic segur que molts altres ajuntaments ja ho estan fent o seguiran l'exemple i aquest és l'esperit del pacte que cal. Dues notes importants, Barcelona acaba de demanar al Govern que reconegui la seva capitalitat cultural i científica (base d'una bona política empresarial) i la posició del municipi en aquest pacte ha estat consensuada amb tots els partits i amb els sectors la qual cosa vol dir que els sectors econòmics implicats accepten les limitacions i contrapartides que aquests ajuts comporten.

El Govern espanyol també ha consensuat amb patronal i sindicats els ERTOs i acaba de consensuar deslligar-los de l'estat d'alarma i allargar-los al menys, fins a finals de juny. També ha obert línies de crèdit per a empreses i també hi ha contrapartides per part de la patronal. Als empresaris se'ls demana que juguin net, que no tinguin l'empresa radicada en paradisos fiscals, que compleixin les seves obligacions fiscals, que no evadeixin impostos, que no distribueixin dividends entre els seus accionistes, que inverteixin els beneficis en les empreses, que si han d'aplicar mesures d'austeritat pactin amb els sindicats i paguin salaris dignes. En aquest cas també hauria estat bé que hi hagués un consens amb tots els partits cosa que, de moment, no s'ha donat, no ha estat possible. Veurem si aquests acords ajuden al gran pacte per la recuperació que ha proposat el govern. De moment s'ha format una comissió al Congrés dels diputats però ha nascut amb poc consens. Veurem el seu recorregut. Hauria de coordinar-se amb el d'àmbit europeu que comença a perfilar-se i esperem que s'acabi completant. Hom troba a faltar els Lluch o Rubalcaba de torn capaços de teixir complicitats compartides amb persones de diferents ideologies, tots demòcrates.

Quant a projectes innovadors que puguin ajudar a la recuperació, a part de l'indispensable suport a la I+D+i, són molt importants els que poden ajudar a canviar el model de desenvolupament, projectes que ja estaven en l'agenda del Govern com el pla integrat d'energia i clima o el d'adaptació al canvi climàtic o els de mobilitat sostenible s'han de posar en marxa (aquest dimarts el govern ha aprovat la proposta de llei de crisi climàtica) i han de ser motors de reactivació i canvi cap un desenvolupament sostenible. No cal dir que hauríem de coordinar-los amb el Green Deal europeu liderat pel vicepresident Timmermans i que també esperem que es posi en marxa aviat.