Fa molt de temps que el Departament d'Educació és una casa de barrets, i en bona part ho és gràcies al conseller de torn, un càrrec que, pel que s'ha pogut comprovar durant els últims anys, no només exerciria igual de bé una pedra volcànica de la Garrotxa, sinó que segurament hauria excel·lit les seves funcions si l'hagués ostentat una ameba. L'última gran ocurrència del conseller, que a cada nova homilia fa mèrits per ser recordat en quantitats ingents d'afecte i memes un cop decideixi penjar els seus hàbits sacramentals, ha estat ordenar la reobertura de tots els centres educatius que, el dilluns 1 de juny, entrin a la fase 2 d'aquest concurs surrealista en què s'ha convertit la desescalada del confinament per la COVID-19. Fins aquí, «todo ok, José Luis», és a dir, que qualsevol aliè a l'àmbit educatiu pot arribar a assentir confiat en les decisions meditades del gestor primer de l'ensenyament públic, a qui se li pressuposa -com a tots els altres- una intel·ligència superior: referint-nos, però, a la conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya, un òrgan de govern que no només no en sol gastar d'això d'intel·lecte, sinó que tradicionalment actua a la inversa de la lògica i el savoir faire, minant de manera sistemàtica drets d'estudiants, pares, professors i centres, la cosa encara es fa més difícil d'entendre.

De la mateixa manera que quan fa poc més d'un any van decidir canviar el sistema d'avaluació a l'ESO, afegint a les competències bàsiques el nou i innecessari concepte de «dimensió» sense manual d'instruccions, passant el marró als equips docents, ara, amb aquest pla de reobertura dels centres educatius, tota la responsabilitat d'acció sobre com i de quina manera s'haurà d'executar, recau de nou, íntegrament, en els centres educatius i en el seu professorat. No és per dur la contrària, que també, però obligar a obrir i a reactivar l'activitat docent amb normalitat sense exposar un pla i unes mesures de contenció i seguretat davant la pandèmia del coronavirus, és tibar massa el despropòsit. I la imbecil·litat. Amb aquest panorama, els principals sindicats del sector han reclamat la dimissió del conseller acusant-lo d'anar a la seva i d'obviar un diàleg que vulnera i desprotegeix, no només la comunitat educativa, sinó, sobretot, la salut pública. Sense una normativa que reguli i assumeixi -arribat el cas- les pertinents responsabilitats polítiques d'aquesta reobertura tan improvisada i forçada, que no contempli un increment de plantilles per cobrir la docència virtual i presencial, sense els equips necessaris de protecció sanitària i sense una adaptació dels espais, aplicar-la és de cornuts i pagar el beure. Per aquest motiu, els sindicats han demanat als centres que facin cas omís a l'orde i no obrin si no hi ha garanties de seguretat. Rectifico: una pedra volcànica de la Garrotxa no ho faria igual, s'ho prendria tot amb molta més filosofia.