Estem vivint el que possiblement serà la crisi sanitària i econòmica més important en dècades i no sembla que els responsables de les dues principals institucions siguin conscients que és necessària la unió per sortir del forat. D'una banda, l'executiu català ha intentat posar bastons a les rodes des del primer moment al·legant 155 sanitaris, banderes i patriotisme mal entès i oblidant-se de gestionar la crisi al costat del Govern espanyol. El cas de les residències de gent gran i el ball de dades amb què ens han marejat durant dos mesos en són exemples clars, tot i que no són exclusius de Quim Torra i els seus consellers; la comunitat de Madrid també ha fet punts. Tot plegat per a no gairebé res més que fer fressa als mitjans i marcar territori. A l'altre costat s'hi situa el Govern de Pedro Sánchez que, tot i que amb nombrosos errors, semblava capaç de deixar de banda ideologies per lluitar contra el coronavirus, fins que ha caigut en la «trampa» del pacte de la reforma laboral. Em pregunto si cap altre país del món, deixant de banda els governats per polítics histriònics, ha estat capaç d'endinsar-se en una nova crisi, quan tot just s'ha tret el primer pèl del cap de la primera. Els dos presidents naveguen en mars moguts. Està per veure si hi saben nedar.
