24 de maig de 2020
24.05.2020
Diari de Girona

Cartes

24.05.2020 | 06:00
Cartes

Paisatge després de la batalla
Josep Maria Bosch Girona
El covid-19 haurà deixat la societat irreconeixible. Res tornarà a ésser com abans. No hem d'ésser negatius i aprendre de la situació.
Hi haurà una gran quantitat de coses que s'hauran de canviar: proposo, en el camp de les institucions: a) Abolir el Senat: serveix per a ben poc; b) Dividir per 2 el nombre de polítics, mantenint la proporcionalitat; c) Dividir per 5 el nombre d'assessors; d) Reduir a la mínima expressió els cotxes oficials; e) Abolir el Tribunal de Comptes –crec que consta d'uns 600 empleats, la majoria familiars dels membres del Tribunal i amb sous fora de mercat: no han sabut detectar ni un sol cas de corruPPció. S'imaginen una empresa de 600 empleats que no serveixi per a res?–; f) En les Forces de Seguretat, millorar la seva formació, que és on es mostren les seves mancances. Per entrar en aquests cossos, s'hauria d'exigir un mínim nivell educatiu, que fés impossible de veure actuacions com les de l'1-O; g) Pel que fa a la Judicatura, fer una completa reorganització: que hi hagi una associació de jutges que es digui «Jutges per la Democràcia» ja ens diu a les clares per què hi són bona part de la resta. En el camp de les relacions socials, mantenir una certa distància: ens costarà molt, però serà necessari. En el camp de la informació, cridar a la responsabilitat dels mitjans, de manera que evitin servir per desinformar i crear problemes i sàpiguen informar de forma objectiva i independent. Que no hi hagi «Caverna» (ara en diuen «Carcunda»).
En el camp de la Sanitat i l'Educació, no abaixar la guàrdia de les inversions; això sí, exigir que siguin productives i que no serveixin, tan sols, per queixar-nos de la seva manca. No estalviar esforços en investigació i recerca.
En el camp de la política, exigir als nostres representants que siguin responsables i dignes del poble que els ha elegit: per cert, al partit de Ciutadans han dimitit varis representants per disconformitat amb la línia oficial: sense retrets ni punyalades per l'esquena. Quina diferència amb els polítics de la vella escola: quan els cessaven o dimitien in extremis en saber que el motorista que portava el seu cessament estava in itinere, canviaven la seva relació amb el partit i, de retruc, amb els seus electors. Passaven de llepar el cul als seus caps, de manera indecent, a criticar els propis excompanys sense la més mínima vergonya; fins al punt que ningú se'ls creu i alguns segueixen en aquesta deriva, pels segles dels segles. En el de la Monarquia, suprimir la inviolabilitat. Quin sentit té, això, al segle XXI?
I, així, podríem continuar fins a l'infinit. En definitiva, es tracta d'aprofitar el que ha passat per sortir-ne reforçats, com a societat i com a persones.


Irresponsabilitats partidistes
Joan Janoher i Sadurní Forallac
Poca broma amb tot i com és venen fent les coses: estem jugant-nos el futur, i els responsables de cercar les vies adients no mouen les vares de mesurar d'acord amb les necessitats. No podem acceptar les decisions provinents de l'Estat. Són cortines de fum, centrades a mantenir el seu unionisme com a emblema de solució per al problema que nefastament ens envolta. Crec que els criteris no són encertats, més aviat diria que han entrant en una via ­impositora a tots el efectes nacionals. Per ser el més urgent, es comença a voler entendre quin punt inicial i de continuïtat s'ha d'agafar per exercir una política coherent i assenyada.
Resulta increïble comprendre la manipulació radical dels partits dretans envers la problemàtica i responsabilitat escaient del covid-19. Encara no s'han adonat de la gravetat existent, ni del compromís preocupant com a país. Una vegada més s'han deixat portar per l'impuls nacionalista. Deixant de costat tot el protocol escaient i precís per sortir ben parats de la pandèmia. Només el seu ego va adreçat a enfortir el seu partidisme. Senyal inequívoc dels molts errors contaminants que frenen l'empenta que convé a tota nació que vol salvaguardar les seves responsabilitats polítiques.


Reobertura de biblioteques
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Avui aniré a la biblioteca pública. Tinc cita prèvia i ja he demanat un llibre que he vist al catàleg dels que hi tenen disponibles. Els que tinc d'abans els deixaré a la bústia perquè haurà de passar un temps abans no els els pugui tornar a deixar en préstec. A poc a poc es comencen a posar en funcionament els serveis públics gràcies als treballadors, en aquest cas a les bibliotecàries. Ens han posat un prestatge a la vista amb tot de llibres per poder escollir noves lectures. És una bona notícia la reobertura del servei de préstec a les biblioteques en aquesta fase 1 des de la qual escric.


La Reforma Luterana
Josep Baella Isanta girona
Martí Luter va fer servir l'impremta per difondre la Bíblia i altres publicacions en llengua vernacla. L'accés del poble a la cultura fou una de les principals causes del seu èxit econòmic. Per Max Weber, Luter i Calví van desencadenar un canvi de mentalitat a Europa que es troba en la base de la modernitat i del capi­talisme. Amb els seus escrits publicats en llatí, Luter s'adreçava a una elit intel·lectual de clergues, però quan va traduir les seves obres a l'alemany tot va canviar. A més, Luter inundarà els temples amb música de Bach. El magnetisme de Luter feia emmudir el monestir en prendre la paraula.
Quan davant l'ofensiva turca, i l'emperador Carles V, es deia que, havia demanat 18.000 espanyols per a la defensa de Viena, Luter exclamarà sospirant: «Aquests són els darrers dies en els quals aquestes dues ferotges nacions, turcs i espanyols, volen governar el món. Prefereixo el turc com a enemic que l'espanyol com a protector».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook