Abans de la pandèmia del coronavirus, durant i després de la mateixa, la vida continua, i és responsabilitat de tots comportar-nos fraternalment per possibilitar una existència digna a totes les persones. I el treball és un dels mitjans necessaris per viure amb dignitat. La constitució, en l'article 35, exposa amb claredat irrefutable que tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe.
També entre els drets humans se cita el dret al treball, com un dret fonamental de la persona humana. A l'article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans s'afirma que tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur. També es proclama que tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball i que tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
Però les circumstàncies i la realitat que des de fa molt estem vivint a la nostra societat posa de relleu que aquest dret, i obligació, té moltes mancances al nostre món i a la nostra societat, tant a escala local com a escala mundial. Vivim en una societat imperfecta i injusta, on l'economia i el diner, la usura i l'avarícia, la competència i la lluita, tenen més atractiu i vigència que la col·laboració i l'ajuda mútua, que la solidaritat o la bondat. Potser haurem de canviar de perspectiva, doncs produir per produir, vendre, competir i créixer per créixer, al marge de la necessitat i obligació ètica de salvaguardar per a les generacions futures un món més saludable i humà, on la dignitat humana estigui en el centre de les preocupacions i esforços, ens aboca a un desastre total i a una societat completament injusta. Caldrà prioritzar la importància de conviure sobre la base del respecte als drets humans i a la dignitat humana, en una societat que és complexa, diversa i plural. I ara més que mai necessitem governs, administracions i institucions que garanteixin la defensa de la dignitat humana, protegint i defensant el dret al treball i a un salari suficient per subvenir les necessitats dels treballadors i les seves famílies. El bé comú i la defensa de l'interès general i lo públic han de reactivar una economia al servei de les persones. Si no és així, les desigualtats i les injustícies convertiran la nostra societat en una selva insolidària i perillosa.
