Cartes

Llorenç Serra Planella Girona

Passejo sovint pel parc Central i he pogut constatar massa vegades com jo mateix o algun altre vianant ha estat a punt de ser atropellat per algun ciclista o per algun patinet elèctric que circulen amb excés de velocitat. És una llàstima que una zona tan gran i tan concorreguda, on la gent, grans i petits, hi anem tranquil·lament a passejar i a gaudir del seu espai d'una manera distesa i lúdica, hem d'estar permanentment alerta per tal de no creuar el carril bici que divideix, ben bé pel mig, de dalt a baix, tot el parc, ja que a part d'haver d'estar a l'aguait constantment, ­correm el perill d'emportar-nos algun ensurt o que ens atropellin.

Seria bo fer un canvi d'ubicació de l'esmentat traçat del carril bici i fer-lo passar, per exemple, resseguint un dels seus laterals, ja que amb això s'evitarien molts perills i la gent podria anar molt més relaxada.

El fum (o els fums?) del conseller Bargalló

Mercè Saurina i Clavaguera QUART

Mig Catalunya esperava la compareixença del conseller Bargalló el proppassat dimecres. Alguns ho feien com aquell qui espera les campanades d'any nou però sense els raïms. No perquè fos el guru de la tribu ni per les simpaties (poques, pressento) que desperta, sinó perquè hom pretenia escoltar quina mena de miracles s'haurien de produir per tal de donar sortida als rumors que ja feia dies que circulaven.

I, evidentment, no va decebre ningú. Obrir els centres educatius l'1 de juny però no del tot. Pot venir qui ho necessiti però no tothom. No hi ha activitat lectiva però sí educativa. Tutories amb cita prèvia i un sol acompanyant per alumne... Fins aquí, res de nou: el mateix tipus d'informació difusa que ve imperant des del 13 de març. Però aleshores va parlar del curs vinent: tot obert però amb la meitat d'alumnes, els espais duplicats i els ajuntaments que «cedeixin espais»... De debò que es pensa que els ciutadans som imbècils? De debò que, amb la manca d'espai que hi ha als centres (el meu en barracons des de fa 12 anys), sobrepassats i sobreutilitzats, es pensa que ens el podem creure? Duplicar els espais vol dir tenir un altre institut al costat i un equip paral·lel de professorat. Les matemàtiques encara no em fallen... Valga'ns Déu! Quin fum ens vol vendre? 4 línies d'ESO vol dir, com a mínim, 16 aules més. Què farem, dividirem els pavellons i els locals socials? I el professorat d'on sortirà, ni que, misteriosament, l'economia ho permeti? No passa res, cada centre que dissenyi el seu pla de reobertura i jo m'espolso les puces. Conseller, per favor, no juguem a ser déu, que el miracle dels pans i els peixos ja no se'l creu ningú.

La tornada

al carrer

Jesús Domingo Martínez girona

La tornada, primer dels nens i després dels grans, al carrer, encara que sigui limitada, ha suposat per a molts un moment de felicitat i expansió després de la perllongada quarantena. Resulta commovedora aquesta sensació de llibertat que ha suposat el retorn a una normalitat, encara que sigui tan restrictiva, a la qual fa ja més de dos mesos ni tan sols prestàvem la menor atenció. És tan sols un detall sobre el valor real que tenen les petites coses a la vida i a les quals no solíem donar la menor importància, quan en veritat la tenen. Pot ser que quan passi la pandèmia hàgim après a valorar-les més, sobretot les que fan referència a les relacions socials, des de la simple ­salutació al veí a l'abraçada ­recuperada als familiars, avis i amics.