Molts països estan aprofitant la crisi del coronavirus per impulsar una legislació d'emergència que retalla drets fonamentals dels ciutadans. Els observadors avisen que l'autoritarisme es pot quedar en una perpètua quarantena global de drets, llibertats i mancances democràtiques.

A l'inici d'una de les crisis sanitàries, i també econòmica, política i sociocultural, més greus que hem patit i que afecta la gran majoria de països, ens trobem que Jeremy Corbyn, l'antic líder laborista britànic, ha hagut de dimitir del seu càrrec pels seus repetits mals resultats electorals, però també perquè es considera que té un perfil massa esquerrà, radical i sobretot socialista.

El mateix cas es repeteix a l'altra banda de l'Atlàntic, on hem vist com, en el procés de primàries de les eleccions presidencials americanes, que tindran lloc aquest proper mes de novembre, el senador Bernie Sanders s'ha vist obligat a retirar-se de la cursa presidencial per tenir un perfil massa progressista i d'esquerres. Antoni Bassas, que coneix bé la política americana, de quan va ser allà de corresponsal, diu que les propostes del vell candidat demòcrata, que aquí a Europa semblarien normals, als EUA es veuen com un extremisme.

Darrerament, hem vist caure polítics que generaren certes expectatives; hem parlat de Corbyn i Sanders, però podríem anomenar també Matteo Renzi a Itàlia, o Iannis Varoufakis i Alexis Tsypras a Grècia. L'aparició de Podem, arran de les mobilitzacions del 15-M, va generar també grans expectatives a l'Estat, però ara veiem que, quan han entrat al Govern d'Espanya, sembla que s'apunten als nous pactes de La Moncloa, que proposa un partit socialista que ha posat catifa vermella a Xavier García Albiol perquè tornés a ser alcalde de Badalona...

I tornant a Sanders, parla amb un llenguatge socialdemòcrata que molts americans no entenen: sanitat pública, classe treballadora, matrícules universitàries assequibles, convenis col·lectius, energies renovables... en la línia del que defensava un vell marxista-humanista de l'escola de Frankfurt, Herbert Marcuse, que era tan hipercrític amb els diferents totalitarismes, burocràtic-stalinistes-desenvolupistes-industrialistes, com amb el consumisme liberal americà, que és igual de manipulador de les consciències i de les falses llibertats que ens prometen les noves tecnologies.

A la televisió americana, que majoritàriament està al servei de l'imperialisme dels oligopolis militars-industrials, només se senten missatges que van des de l'extrema dreta al centredreta, en el millor dels casos. A Europa, ara amb la crisi del coronavirus, la població confinada en els seus domicilis cada cop està més manipulada, seguint ordres teledirigides per l'aparell de propaganda de l'Estat, que ens trasllada la seva ideologia a través dels seus funcionaris, científics, polítics o militars, que ens van animant a complir les noves mesures de llei, ordre i disciplina, tal com varen fer primer els xinesos, que s'han convertit en poc temps en fervents devots del capitalisme d'estat. Un sistema que, a canvi de no tenir llibertats, els ofereix feina segura, educació, sanitat i sobretot accés lliure a la societat de consum.

A l'occident neoliberal, també fa temps que hem oblidat les grans idees progressistes que va proclamar la revolució francesa. Els utòpics lemes propagandístics de la primera burgesia jacobina, Liberté, Egalité, Fraternité, tan sols han estat banderes retoricoidealistes que amagaven els nous sistemes d'opressió i explotació de la nova burgesia capitalista euroamericana, que ha tingut sempre pànic a les reclamacions socialistes de les avantguardes obreres, sindicals i treballadores.

Davant una nova crisi estructural del sistema, tant a Europa com a Amèrica, sorgiran nous salvadors de la pàtria, que aixecaran les banderes i demanaran la intervenció de les forces de l'ordre, com ja va passar els anys 30 del segle XX, després de la gran depressió.

Als EUA, des de fa anys, els mitjans de manipulació de masses estan generosament regats per la publicitat de les petroleres, bancs, empreses farmacèutiques... Això fa que als ulls de l'americà mitjà, el discurs de Bernie Sanders sembli el d'un eixelebrat bolxevic, disposat a assaltar la Casa Blanca.

La pèrdua de consciència per part de les classes treballadores americanes és tan gran que els mateixos chicanos i negres, que haguessin estat els grans beneficiaris de les seves polítiques, no li han donat suport. El resultat d'aquestes manipulacions i de la destrucció sistemàtica de la cultura progressista és que el poder l'ocupen personatges com ara Trump, Johnson, Erdogan, Putin, Bolsonaro o l'inefable Rodrigo Duterte.

Malgrat que aquest panorama que se'ns presenta no és gens engrescador, jo ja anuncio que resistiré, i acabaré aquest article tot reivindicant la llavor sembrada pel vell senador per Vermont, i fent meu un eslògan que es va fer famós, a començaments dels anys setanta, quan tota la cabanya animal ho tenia molt clar, quan proclamava als quatre vents quina era la millor marca de pinso del mercat, tot dient: «Yo también prefiero Sanders».