En els darrers anys, s'han incrementat les veus que demanden més participació de la ciutadania en la política, més acció democràtica, més deliberació, més control ciutadà dels assumptes públics, però quan, a canvi, s'exigeix una petita acció, són pocs els que participen activament. Potser és que els models que s'ofereixen, com els de pressupostos participats, tampoc acaben de complir amb les expectatives de la ciutadania.
Però entre un govern d'elits representatives i viure en una administració que es governa de forma assembleària hi ha termes intermedis i punts de trobada. Un d'aquests és la possibilitat que entitats ciutadanes presentin propostes als plens municipals. En el darrer dels celebrats a Girona, es va presentar una moció de l'Associació de Veïns del Barri Vell que prèviament havia estat treballada amb altres entitats. Demanaven una regulació dels pisos turístics que va rebre el suport majoritari dels partits representats al ple. Manifestacions posteriors de l'equip de govern ja evidencien que no tenen cap mena d'intenció de complir amb la moció. Estan en el seu dret, perquè les mocions no deixen de ser posicionaments dels quals no es deriva cap conseqüència jurídica. Una altra cosa és l'obligació moral que genera, però ja sabem que la memòria dels votants és dèbil.
