28 de maig de 2020
28.05.2020
Diari de Girona

Encarar la recuperació des dels municipis

28.05.2020 | 06:00
Encarar la recuperació des dels municipis

Segurament els municipis són l'administració pública que ha donat una millor resposta a l'emergència sanitària. És cert que són els que tenen menys responsabilitat en sanitat, economia i polítiques socials, però en la majoria dels casos, han sabut actuar com la situació requeria, donant certeses i actuant en una situació molt difícil de gestionar. També seran els que més hauran d'actuar a partir d'ara. Certament, la seva capacitat d'actuació està molt limitada pressupostàriament, però justament per això, serà molt important encertar en les decisions. Veurem municipis on la recuperació serà més ràpida en bona part per les mesures que s'implementin.
Quan sembla que la situació sanitària es va resolent i a l'espera que no hi hagi nous rebrots en els propers dies, es comença a notar la crisi econòmica que ens caurà a sobre. No només per l'endeutament de l'estat que es traduïrà en una pujada impositiva, sinó perquè alguns sectors importants de la nostra economia han quedat tocats.
Després d'una setmana i mitja de l'obertura comercial, sembla que aquest sector ha aguantat més del que s'esperava i si es produeix un efecte rebot en l'economia, pot sortir millor del que s'esperava. De fet, de moment, els tancaments de comerços són menors dels que preveien els propis comerciants. Caldrà però consolidar les xifres en els propers mesos per veure si la situació es consolida.
Els altres dos sectors –turisme i cultura– tenen més incertesa perquè la paralització s'allargarà i òbviament això afectarà a molts negocis. Si la cosa continua parada fins al juliol, una part important d'hotels no obriran i la temporada d'estiu es veurà molt reduïda. La pèrdua de bona part del turisme internacional només es veurà compensada en part si el sector entén que enguany, els mesos de setembre i octubre són claus. Tot i així, és un sector que en estar tan exposat a l'exterior tindrà més incerteses que certeses. També és cert que, per la nostra situació, hi ha dos elements que cal tenir en compte. El turisme francés i el barceloní, segurament vindran a la Costa Brava amb més intensitat del que ho han fet els darrers anys. Caldrà confiar en aquest turista de proximitat per salvar la temporada.
I, finalment, hi ha el sector cultural. Segurament el sector més afectat per aquesta crisi. Sobretot si tenim en compte que no es visualitza la sortida del túnel per als espectacles amb força gent. Si tenim en compte que bona part del sector viu de la capacitat dels espectacles que poden acollir els equipaments culturals –sales de concerts, de cinema, teatres, festivals, etc.– la situació és més que complexa. Bàsicament perquè les concentracions de persones no es començaran a produïr com a mínim fins a la tardor i si tenim en compte que és possible un rebrot quan comencin a baixar les temperatures, la situació es pot allargar en el temps. A més, estem parlant d'un sector molt més precaritzat del que sembla.
Així les coses, l'administració local és clau per afrontar aquesta crisi i intentar donar respostes locals a un problema que és global. Bàsicament els ajuntaments han de fer tres coses:
- Donar resposta a l'emergència social que es viurà a tots els municipis. Aquesta crisi afectarà els sectors més precaritzats de la societat i la despesa en polítiques socials s'hauran d'incrementar per donar-hi resposta.
- Afavorir la reactivació dels sectors econòmics més afectats per aquesta crisi econòmica postpandèmia. I això vol dir encertar molt el diagnòstic local i implementar mesures estructurals que ajudin els sectors més afectats. En diverses línies, però bàsicament en atraure clients nous, garantir la seguretat sanitària en aquests sectors i facilitar que aquests sectors tin­guin menys entrebancs administratius per tal de remuntar la situació. Bàsicament m'estic referint que l'administració local entengui que és una situació excepcional i que, per tant, no pot actuar com ho faria normalment. Ha de prendre decisions que puguin ajudar el comerç, el turisme i la cultura durant un període de temps. Tots hem vist decisions com l'ampliació de les terrasses sense cost o els ajuts per reduïr els lloguers dels locals comercials. Són decisions puntuals, amb data de finalització però que poden representar la vida o la mort de molts petits negocis.
- I finalment, diversificar l'economia local. Almenys intentar-ho. Molts municipis han vist que aquesta crisi ha afectat el 80 o el 90% de la seva economia que estava únicament basada en el sector serveis. Aquesta crisi ha de servir també perquè a mitjà termini els municipis comencin a pensar en tenir un teixit econòmic més diversificat i això vol dir apostar per altres sectors com la indústria, l'agricultura o la logística. Certament, no tots els municipis poden fer-ho, però alguns sí. I aquests han de començar a pensar avui en com tenir una economia menys vulnerable i més diversificada. De ben segur que d'aquí a uns anys veurem exemples de ciutats que van canviar a partir d'aquesta pandèmia.
Els ajuntaments tenen davant seu una feina considerable i aquells que sàpiguen encarar-la afavoriran l'economia local. La questió és entendre el que aquesta crisi reclama. Sort i encerts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook