Què passarà en el món després d'aquesta pandèmia ? És possible que hi hagi canvis profunds? Sense canvis profunds i estructurals hi pot haver progrés humà ?

Quan patim una crisi es parla també d'oportunitats. Si aquesta crisi és tan profunda i de tant abast, també les oportunitats de canvi hauran de ser de la mateixa dimensió.

Hem comprovat que cal un sistema sanitari ben dotat per tal d'afrontar una pandèmia tan greu com la de la COVID-19. Està molt bé aplaudir cada dia a tot el personal que s'enfronta, sovint a primera línia i amb molt de risc, contra aquesta malaltia. Aquests aplaudiments donen ànims i són merescuts, però no ens podem quedar només amb això. Aleshores què podem fer per millorar la nostra seguretat sanitària? La resposta és òbvia, destinar-hi més recursos i personal. Partim d'uns pressupostos limitats, es tracta doncs d'establir prioritats.

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau (http://www.centredelas.org) ha publicat aquests dies unes equivalències entre el cost de molts ginys militars -sense utilitzar-se ja ens perjudiquen pel seu cost elevadíssim- i la seva traducció en material sanitari: respiradors, mascaretes, tests PCR, etc. Amb el cost del programa dels 73 avions caça bombarders Ef-200 o Eurofighter, 176 M€ per unitat, es podrien construir 150 hospitals. Algú se sentiria menys segur amb uns quants avions Eurofighter menys? Doncs bé, el president Sánchez ja va signar, el febrer de 2019, l'acord per la propera dècada poder disposar d'uns nous avions bombarders més «eficaços», amb un cost de 40.000 M€ a repartir entre França, Alemanya i Espanya.

La despesa diària en Defensa a l'estat espanyol és d'uns 55 milions d'euros diaris (La Marató de TV3 va recaptar un màxim de 15 M€ l'any 2018). Tenim l'oportunitat de demanar el dret a objectar a la despesa militar en la declaració de Renda. Podem fer la reivindicació des del web objecciófiscal.org, amb una quantitat simbòlica d'1 €, 5 € o 10 €. D'aquesta manera expressem d'una manera clara i senzilla que volem la conversió de la despesa militar en despesa social. Segons les Nacions Unides només amb un 3% del que es dedica actualment al món en armament -1,917 bilions de dòlars, un augment del 3,6 % respecte a l'any anterior, segons l'informe SIPRI (http://fundipau.org/anuari-sipri/)-, es podria erradicar la fam dels infants de tot el món.

No només patim per la malaltia que afecta la salut de tanta gent, també ens preocupen, i molt, per les greus conseqüències econòmiques i socials que provoca i provocarà la pandèmia. La Plataforma per una Fiscalitat justa, ambiental i solidària -formada per centenars d'entitats socials i sindicals, i particulars- publica un Informe de mesures fiscals COVID19 (http://www.fiscalitatjusta.cat/) amb 15 interessants paquets de mesures per a aquesta crisi econòmica que segons els pronòstics serà de grans dimensions: caiguda del PIB de l'Estat entre un 9,5% (FMI) i un 13,6 % (Banc d'Espanya) i un gran endeutament (el primer trimestre d'enguany el PIB s'ha reduït un 3,9 % el PIB a Catalunya).

Presenten unes mesures de xoc i altres de reforma estructural del model fiscal. Entre les primeres proposen la Renda Mínima Garantida per una vida decent (10.000 M€ en un escenari de major cost), perseguir el frau fiscal (5000 M), i una taxa COVID, temporal i extraordinària, per gravar la riquesa a partir d'1 M€ (1% de la població més rica), entre d'altres.

Cal saber que segons l'informe de 2019 de Crèdit Suisse el nombre de milionaris a Espanya s'ha multiplicat per 4,7 des de l'any 2010. Per tant, les mesures de reforma estructural s'encaminen a un repartiment més just de la riquesa; proposen entre altres: la creació d'una autoritat fiscal europea contra l'evasió fiscal i el reconeixement dels paradisos fiscals, una unió fiscal i monetària, l'aplicació de la taxa Tobin per a les transaccions financeres, garantir la progressivitat del conjunt del sistema fiscal, fiscalitat verda, etc.

El grau d'humanitat de la nostra societat es mesurarà segons com tracti la sortida d'aquesta crisi. Tenim eines per assolir una societat més justa, solidària i respectuosa amb el medi ambient. Les oportunitats hi són però els canvis no es produeixen sols, cal que cadascú dins les seves possibilitats doni l'empenta perquè es produeixin. De la mateixa manera que podem ser optimistes per obtenir remei a la COVID-19 perquè molts científics del món hi treballen, també ho podem ser davant una consciència col·lectiva que aspira a una nova normalitat més justa, perquè la majoria de la humanitat ho anhela. En aquesta línia treballem des de Justícia i Pau.