29 de maig de 2020
29.05.2020
Diari de Girona

Cartes

29.05.2020 | 06:00
Cartes

Una medalla enverinada
Omar Habbab Mohamed girona
Donen una medalla d'honor d'or a tots els sanitaris. Que bé, però això em recorda als funerals de soldats americans, quan posen la bandera sobre el fèretre. Amb la crisi de l'any 2008, s'ha retallat molt la sanitat pública a Catalunya. A escala estatal es va aprovar una legislació per la qual es deixava d'atendre les persones immigrants sense papers tret que fos una urgència, i un munt d'accions més, com retallades en personal, contractació precària, retallades en material, etc., tant a escala estatal com autonòmica.
Alhora, els sous dels càrrecs polítics ha anat en augment. Suposo que les tensions del «procés», la «Gürtel», els «EROs», etc. els van implicar a tots junts molta càrrega i necessitaven més sou, no? Imagino que tenir pacients descontents que diuen «me'n vaig a la privada que m'atendran abans» és preferible al seu Joc de Trons polític en què ens han fet servir de titelles durant anys. La burgesia ens seguirà votant perquè els mantenim rics, i la classe treballadora ens votarà pel relat nacionalista sigui la bandera que sigui la que vestim. Això és de primer de Ciències Polítiques. Com l'Eneida per als romans, el relat és la clau per mantenir una unitat social que respongui com a tal.
Els sanitaris no hem fet vagues perquè els nostres serveis mínims són els mateixos que els màxims (i s'ha notat amb aquesta pandèmia). Això pot ser que hagi comportat que donés la impressió que estava tot bé, i no.
Doncs bé. Ara que ens donen una medalla aprofito per demanar. Mirin, Tomàtics de la política, m'agradaria veure com deixen de fer servir la sanitat com el sac de boxa de les crisis econòmiques i que la tractessin com allò que és, el pilar fonamental de l'estat social de benestar que garanteix el dret a la vida. I això amb una medalleta no s'aconsegueix.


Garrepes fora
Alessia Pons Fita palamós
Quan quelcom és bell i generós ens tornem avars i no ens cansem d'exprimir-ho. Això ha passat aquí a la Fosca. Degut al seu poc poblament durant els hiverns, s'han anat aprovant sense contestació projectes a mida dels interessos dels seus promotors. El resultat acumulat, òbviament, un estrepitós desastre urbanístic i ambiental. Per exemple, hi ha dues mastodòntiques edificacions de nou plantes presidides pels barracots de les bombes impel·lents d'aigües residuals al mig del passeig de la platja de Sant Esteve des de sempre sense nom i a mig acabar.
Després de tants estralls, de paratges naturals a primera línia només en queda el retall de bosc, ocupat per la frondosa pineda de l'antic càmping La Fosca, condemnada a desaparèixer per l'Ajuntament de Palamós, degut a l'aprovació definitiva de la urbanització Bellafosca SL el passat mes de març.
Hem d'acabar amb tanta garreparia. Volem una Fosca ben urbanitzada i respectuosa amb el medi ambient del i pel poble de Palamós i no pels especuladors.


S.O.S Empresarial, manca personal qualificat
Màrius Viella La Bisbal d'Empordà
De ben segur que si vaig a la meva hemeroteca podré donar fe del comentari que ara intento fer. Més d'una vegada he discrepat de l'opinió favorable a la formació professional, que fou creada per substituir l'aprenent de qualsevol ofici, com paletes, mecànics, lampistes i electricistes i d'altres. El progrés (que no sempre és benvingut) ens ha porta allà on som ara, perquè ningú ha tingut interès a fer front a la realitat; s'ha potenciat sense filtres l'escolaritat fins als setze anys, vulguin o no vulguin estudiar, i no s'ha tingut en compte que treballar també dignifica, i que és l'únic sistema de poder sobreviure a les crisis de tota mena.
Eliminar la figura de l'aprenent fou una greu equivocació, perquè no tothom ho ha aprofitat, ni tots els empresaris han estat partidaris de contractar aquests operaris d'acadèmia. Els grans empresaris que ara estan en fase de jubilació, tots han passat per l'aprenentatge al costat de grans treballadors esdevinguts també d'aprenents. Una cosa sí que he de reconèixer, i és que deixar els estudis a catorze anys era una mica just, es podia haver allargat als quinze anys (a mi em varen treure de l'escola als tretze anys per anar a fer de «fidauer» a cal Aragonès, i a dotze vaig començar d'aprenent de barber, els caps de setmana, divendres matí, dissabtes al vespre i diumenges el matí fins les tres fins als dinou anys), però només perquè les mentalitats no són les mateixes, i com les plantes, s'han d'adreçar quan són tendres. Ara tenim molts factors en contra de l'ocupació laboral, i la principal és l'excés de producció, que no concorda amb la capacitat de consum, per manca de recursos econòmics per part de la societat obrera; quan per la compra d'un habitatge i un vehicle utilitari, l'obrer ha d'hipotecar trenta anys de la seva vida, vol dir que viu en un país pobre, dominat pel capitalisme i l'especulació, amb la societat ciutadana amb problemes i hipotecada.
També podem parlar d'impostos i d'excessius elements dintre dels governs, quan la seva gestió és una duplicitat, i que no té sentit el seu manteniment; sobren ministeris, assessors, senadors, diputats, consellers, endollats, etc. etc., però el que més sobren són lladres i «pillets». Pressupostar una obra i esgotar el pressupost amb l'obra a mig fer és per llogar-hi cadires i fotre el barret al foc.


Resposta a Temi Vives Rego
Josep Maria Bosch Girona
Llegeixo la carta del Sr. Temi, del dia 23 de maig, i he de dir que m'he quedat «de pedra». Jo soc una persona jubilada i, la veritat, tinc poc temps per veure i sentir opinions a la TV, però sí que m'agrada veure les notícies i no recordo pas que hagin dit mai que la zona de Santa Cristina d'Aro hagi abandonat Catalunya. D'altra banda, per si el Sr. Temi no ho sap, es considera català tot aquell que viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho: per tant, pel que ens diu, entenc que no vol ser català.
Però li diré més: Catalunya és una terra d'acollida, on viuen i treballen gent de tot el món, que volen ser i es consideren catalans. Més encara, si recorda la gent de Ciutadans, per exemple, que han anat per tota Espanya malparlant de Catalunya i dels catalans, se'ls segueix considerant catalans: i, així, es considera, per exemple, Albert Rivera o Inés Arrimadas que ni viuen ni treballen a Catalunya€ ni se senten catalans. No vull pas dir-li el que respecta a la gent de Vox, que, malgrat que al nostre país són molt pocs, afortunadament, també són considerats ­catalans. Per tant, entenc que vostè, Sr. Temi, està més a l'extrem d'ells?
No ho sé, si ho vol, pot confesar-nos els seus problemes –que han d'ésser molt greus– per considerar-se exclòs de la condició de català. I, fins i tot, en aquest cas, mirarem que no se sentí exclòs.
Finalment, el que no li permeto és que digui que Catalunya està trencada€ ben al contrari, a diferència d'altres llocs, Catalunya té una gran unitat, deguda a aquesta tolerància que tenim la immensa majoria de catalans € i que alguns –i vostè n'és un cas claríssim– voldrien que no fos així.
En definitiva, sigui més positiu, miri's al mirall i tingui la seguretat que, si ho vol, entre tots, l'ajudarem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook