L'espanyol editorialitza, no investiga. El selvàtic Unamuno va sentenciar un país amb més enginyosos que enginyers. I no obstant això, l'informe de la Guàrdia Civil contra la manifestació del 8-M va estar a punt de desmentir la tradició. En primer lloc, el capità i el tinent demostren en un treball conscienciós que la Delegació del Govern a Madrid instava a desconvocar manifestacions esborrant les seves petjades, per disposar d'una coartada en no haver interferit en la concentració feminista. Sobretot, el ministre Salvador Illa i el guru Fernando Simón es reunien el 5 i 6 de març amb els pastors evangèlics per prohibir-los terminantment un congrés de vuit mil persones a partir del dia 19. En efecte, el milió de manifestants del 8-M havien de concentrar-se el dia 8 com el seu mateix número indica, amb el silenci aquiescent d'Illa i Simón. Per no parlar del futbol.

El coronel Pérez de los Cobos hauria d'haver estat destituït fa anys, però el contagi del ministre de Sanitat i del portaveu pandèmic del Govern obliga a considerar-los inservibles per als seus càrrecs.

Per desgràcia, la Guàrdia Civil espatlla la seva feina amb la ideologia que ja va obligar Marchena a descomptar la xerrameca dels atestats en el judici al procés. En concret, deixen anar en el foli 74 de 81 que «per tant, el Govern ja coneixia des del mes de gener la gravetat real de l'epidèmia del coronavirus», per rematar que «per aquesta Instrucció el Govern era conscient de la situació real de la pandèmia». Un executiu marcat per sempre, amb la capçalera de la Guàrdia Civil.

Siguin pròpies dels oficials o empeltades pels seus superiors, les condemnes desbaraten l'informe. A aquestes conclusions hi poden arribar el magistrat de torn o Vox, però mai els investigadors que han de conèixer els límits de les seves indagacions. Seria una llàstima que el segrest de l'informe pels seus errors salvés els vergonyosos Illa i Simón.