29 de maig de 2020
29.05.2020
Diari de Girona

Menys Nissan i més caseta i hortet

29.05.2020 | 06:00
Menys Nissan i més caseta i hortet

Segur que els darrers anys de govern a Catalunya no tenen res a veure amb la marxa de Nissan, seguríssim. Al revés, a les grans empreses els agrada veure que un governet és tan democràtic que permet que quatre emmascarats tallin quan vulguin carreteres i autopistes. No diguem quan tot un president es posa al capdavant d'una marxa que impedeix la circulació de vehicles, quan menysprea avui Espanya demà Europa, o quan aconsella «apreteu, apreteu» als que no sé quina revolució pretenien fer amb aturades de país. Als japonesos, aquestes coses els encanten. Si jo fos empresari, em jugaria els diners invertint-los en un indret així.

Vam posar un nen de conseller d'Economia i per dissimular l'edat es va deixar barba. Cada vegada que un representant estranger el veu i ens explica que al seu país els nens barbuts els fiquen a gua­nyar-se la vida al circ, nosaltres responem que és el mateix que fem els catalans, per això el tenim el Govern. No és que Nissan marxi, és que ja ha marxat. Veure ahir el nen barbut i Presidentorra, junts en roda de premsa, intentant negar la realitat, em recordava aquells que després del fiasco de la republiqueta es van passar tres mesos cridant «som república».

La situació del governet és complicada, però la culpa no és seva. És dels catalans, que estan més pendents dels milers de morts a Catalunya pel coronavirus, de la crisi econòmica que ja està aquí, i ara d'empreses que tanquen deixant sense feina milers de treballadors, que de centrar-se en l'única cosa important, que és la republiqueta. Quan fa uns mesos els treballadors de Nissan van voler tallar un carrer de Barcelona per fer notori el seu malestar i preocupació pel futur de l'empresa, el governet hi va enviar els antiavalots, no com a la Meridiana, que allà els ajuden. D'aquesta subtil manera, el governet demostrava què considerava més important, si el futur de la indústria o seguir jugant a republiquetes. Al cap i a la fi, a la Dinamarca del nord no hi ha cap planta de Nissan, així que res més lògic que fer tot el possible perquè que a la del sud tampoc n'hi hagi, com a pas previ a la construcció de l'escultura d'una sireneta al port de Barcelona. Vagi una cosa per l'altra.

L'única possibilitat que veig d'arreglar les coses amb Nissan és fer com amb el turisme, que després d'insultar els espanyols per activa i per passiva, ara els demanem que vinguin, que tots units fem força, com el Barça. Potser els de Nissan s'empassen que ara ens uneixen vincles amb ells, que això és casa seva, que «Catalunya és millor amb vosaltres», aquests japonesos són molt ingenus i potser els enredem. Tornar, no tornaran, però almenys riurem, que és de les poques coses en què el governet mai no ens decep.

No descartem tampoc la reconversió de la planta, que d'això els japonesos en saben molt. Igual que Yamaha va passar en el seu moment de fer pianos a fabricar motos, bé ha de poder la planta de Nissan convertir-se en una fàbrica de ratafia, espardenyes de veta o faixes per a castellers. Què no pagaria Presidentorra per poder assistir al tast de la primera ampolla sortida d'aquelles naus.

Al final, allò de la caseta i l'hortet de tots els catalans serà veritat, però per obligació: serà l'única manera que puguem menjar calent una vegada al dia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook