29 de maig de 2020
29.05.2020
Diari de Girona

Una necessària neteja d'agenda

29.05.2020 | 06:00
Una necessària neteja d'agenda

Mai he enviat el mateix missatge a tots els contactes del meu mòbil. Mai he necessitat dir-li alguna cosa a la vegada al lampista, a la meva germana, a les meves amigues, al meu psicòleg, a la meva tia del poble, a la meva perruquera, a l'administrador de finques que s'ocupa del pàrquing i al cap de premsa de la conselleria de Turisme. Per Nadal remeto idèntica felicitació a una dotzena escassa de destinataris. Quan reenvio un vídeo rialler de Polònia a d0s xats de família i íntims ja crec que estic sent una pesada. Utilitzo els grups per al propòsit amb què es van crear, no per vendre les meves idees o els meus articles rebaixats. Hi ha molts assumptes que m'interessen i m'afecten, encara que no per això castigo el proïsme amb iniciatives relatives a les meves neures. Odio els comportaments invasius. Em sembla realment groller importunar els altres, fent-los perdre el temps obrint un missatge sobre determinada campanya, per molt altruista o solidària que pretengui ser. Qui sap si una dona que segueix teletreballant amb un grau de confinament que no ha estat alleujat per la fase 2 ha tret una paella del foc en escoltar el xiulet, per si es tracta d'aquest missatge important que està esperant. O pot ser que aquesta persona estigui enmig d'un document i engegui el telèfon per trobar-se una bestiesa capaç de fer perdre la fe en la humanitat en el seu conjunt. Un missatge en el qual se l'anima a signar una petició al Govern perquè no ens obligui a vacunar-nos contra el coronavirus, quan la vacuna sigui una realitat, perquè les vacunes maten i són molt perilloses. Més que la COVID-19. Un disbarat com aquest amb anticipació i traïdoria només pot venir d'algú que no et coneix de res o a qui en realitat no li importa la teva opinió. Un deliri com aquest arriba d'un contacte amb el qual no parles des de fa lustres; culpa teva per ajornar el necessari cribratge anual de l'agenda.
Fa molt que no venen per casa els que alerten de la fi del món per vendre la seva religió. Aquests almenys es cansaven, pujaven les escales, gastaven sola, s'esforçaven. Els ha substituït el desocupat de torn encantat de difondre la mala nova amb el seu sol dit des del seu telèfon mòbil, a com més gent millor. Els antivacunes, els que diuen que el virus l'ha creat un govern malvat, una multinacional que ja disposa de l'antídot, una civilització extraterrestre. Els que curarien la pneumònia amb prismes energètics o amb grapes o amb numerologia. Els que veuen el telenotícies amb una gorra fabricada de paper d'alumini per certificar que això del coronavirus ja estava escrit en els criptogrames dels camps de cereals. És molt greu el que està passant, diu el missatge pseudocientífic. I no es refereix als milers de morts, al sistema sanitari al límit, a la crisi econòmica en potència. Es refereix al fet que potser la ciència troba la forma d'immunitzar-nos contra el virus, i que ell, i molts com ell, es negaran en rodó a formar part de la barrera. Que em sumi a l'horda de «chiripitifláuticos». Quin futur. Soc molt provacunes. Tant, que no entenc com m'he deixat una escletxa oberta per la qual es colin idees pseudocientífiques i conspiranoiques. Si no fos perquè no crec en aquest tipus de coses, juraria que estic rebent un avís telepàtic claríssim de la tecla de bloqueig de contactes al mòbil. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook