30 de maig de 2020
30.05.2020
Diari de Girona

Cartes

30.05.2020 | 06:00
Cartes

Covid-19: els quatre genets de l'Apocalipsi
pere espinet coll anglès
Ni els més prestigiosos clarividents podien imaginar-se la situació que estem vivint quan vàrem encetar aquest 2020. Sobre l'origen de la pandèmia, el poble poca cosa en sabem, ans al contrari, de les seves conseqüències. Una casa sí i l'altra també les estem patint.
Podríem ben dir que ens trobem immersos en una lluita on l'enemic a voltes és invisible.
En les permanents guerres que els humans hem hagut d'afrontar entre nosaltres mateixos, els Quatre Genets de l'Apocalipsi hi han estat presents, tot representant la conquesta, la guerra, la fam i finalment la mort. Si teniu temps, mireu-vos la pel·lícula i presteu molta atenció a les simbologies que s'hi veuen.
Si extrapolem els Quatre Genets a la situació actual, és a dir, la nostra guerra contra la covid-19, la conquesta i la guerra plegats i fem front a la fam, de moment ens n'anem sortint. Malauradament, la mort sí que hi ha estat present, però gràcies a la bona feina duta a terme pels professionals sanitaris, aquesta no ha estat tan dolorosa. Però les famílies que s'hi han trobat...
Caldrà que plegats demanem als que mouen els fils d'aquest món que facin el possible per tal que el temps estipulat que ens toca de viure aquí a la terra sigui el més plaent possible, i si els nostres cossos poden evolucionar, millor que millor.


En un racó tranquil
Temi Vives Rego Santa Cristina d'Aro
Companys en la pandèmia del COVID19, aquests mesos, reclòs a casa, he fet de cada racó un retir tranquil i afable. El silenci era sorollós. L'aire i el cel nets i lluminosos em permetien veure detalls dels edificis i cases properes. El paisatge es canviava de vestit vàries vegades al llarg del dia. Els ocells s'acostaven a les plantes i les baranes de la terrassa. Orenetes i falciots m'escridassaven per dir-me que estaven contents. El temps s'allargava i es feia tou i suau com els rellotges d'en Dalí. Al matí, el cruixir de la torrada a la boca tenia tonalitats dodecafòniques. Quan tenia gana sentia que la panxa em gemegava. Després de dinar, baldat (de no fer res) en el sofà, el llibre que tinc a les mans em cau al mateix ritme que els ulls es clouen per portar-me al fons de la migdiada privilegiada. Al vespre, puc seguir el sol mandrós que es dirigeix cap a ponent, fins al seu amagatall darrere d'arbres farcits de fulles, en competició per donar-nos verds diferents però semblants. El nostre patiment coronavíric ha alliberat la Natura i alhora ens recorda que hi ha un altra manera de viure: Carpe diem!


Tsunami laboral dirigit
Joan Janoher Sadurní Vulpellac
Estem vivim una pandèmia preocupant, i s'ha de poder trobar una solució, però a Catalunya se'ns vol dinamitar amb desequilibrar el sistema laboral. Són massa freqüents, com reiteratives, les disposicions provinents des de les espanyes contràries al desenvolupament industrial. És un fet real, i que detectem, com també una mesura inusual, el que ens envolta, dintre el sector automobilístic. Tinc la sensació que volen la ruïna del país, almenys tot el que estem veient i les maneres d'actuar ratifiquen la meva visualització del problema esmentat. Hem de despertar, abans que se'ns s'acabi el temps. Si no ho fem, perdrem.
Els poders fàctics, i la gran massa política dretana mouen els capitalistes de torn per frenar-nos la bona disposició industrial que tenim els catalans. Actuen com un tsunami a la descoberta, atès que no s'amaguen de predicar-ho als quatre vents. Ho venen intentant des de fa molt de temps, i la sort tenim que els intents han fracassat, però ara mateix el fantasma del tancament de la Nissan és un veritable terratrèmol econòmic per a Catalunya. Una demostració més del poc o gens que els interessa el problema català. Fem-nos-ho mirar.


L'únic que
ens faltava
Lluís Torner i Callicó GIRONA
No en teníem prou amb les despeses milionàries que ha causat la pandèmia de la COVID-19 i les extraordinàries pèrdues que comportarà al sistema econòmic, per a les empreses de tota classe i de retruc per al tema laboral i familiar. El matí del dijous 28 de maig de 2020 s'acaba de rebre una de les pitjors notícies, que obre un forat negre, que ve a afegir-se a l'estabilitat econòmica-empresarial-laboral-humana, del nostre país.
L'anunci del tancament de Nissan no tan sols comporta el tancament de tres fàbriques: Zona Franca, Sant Andreu i Montcada; sinó que afecta, greument, 425 empreses que en depenien, amb la pèrdua d'entre 20.000 i 30.000 llocs de treball, dels quals depenen un munt de famílies. No cal fer massa números per adonar-nos de la magnitud de la tragèdia.
El mateix matí, en saber la notícia, es va reunir el nostre Govern per prendre mesures i cercar possible solucions. Tant de bo en trobin algunes. Els desitgem un bon l'encert.
No som economistes, som gent del carrer, ja d'una edat, que tret del gran disgust que ens ha provocat el tema i les seves greus repercussions, poca cosa podem fer-hi. Tenim molt clar que, ara, tothom cercarà culpables. Des de darrere la barrera, es veu tot molt clar. Tot i així, ens atrevim a fer una pregunta: feia temps que se'n parlava, no hi havia un pla B?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook