Educació ha estat donant voltes des de l'inici del confinament i deixant la sensació que no sabia què havia de fer. No era fàcil gestionar la crisi. D'un dia per l'altre es van tancar les escoles i instituts, no es podia saber de cap manera quan es tornaria -m'atreveixo a pensar que alguns creien que després de Setmana Santa es recuperaria la normalitat-; el sistema no estava ideat per treballar a distància i res ni ningú estava preparat, simplement perquè mai es va imaginar que podria passar el que ha passat. Per tant, es va haver d'improvisar i es va fer amb l'esforç de tota la comunitat educativa. Però les ordres de conselleria sovint eren ambigües, poc fermes i fins i tot en ocasions contradictòries. Si hi afegim el component polític a Catalunya -allò de voler demostrar que qui mana és la Generalitat i no el Govern espanyol-, la situació s'ha enrarit encara més. Josep Bargalló s'ha entestat, ara, a obrir les portes dels centres a partir de la setmana vinent i quan queden poques setmanes per acabar el curs. La decisió no l'ha entès ningú i el departament s'ha tret de la màniga un informe sobre la poca eficàcia del virus en els nens. El document no explica que qui torni a escola ho farà sense cap test. Només amb un paper firmat per cada persona, basat només en supòsits. Governar no és fàcil, però és en aquestes situacions quan es demostra qui és el més efectiu de la classe.
