La veïna del 5è C amagava alguna cosa, n'estava convençut. Tot i que havien coincidit diverses vegades a l'ascensor d'ençà que s'havia instal·lat a viure en aquell bloc de pisos del centre, no n'havia pogut treure l'aigua massa clara. Això sí, sospitava que podia ser algun tipus de celebritat o algú a qui no li agradava gaire compartir la seva identitat, perquè sempre ocultava el seu atractiu androgin, la seva figura imponent, amb gavardina de color beix, enormes ulleres de sol i barret d'estil Fedora. Aquell capvespre, però, mentre recollia la roba que tenia estesa al balcó del pati interior, els esdeveniments van fer un gir del tot inesperat. Va adonar-se, de manera casual i un pèl furtiva, que l'enigmàtica veïna sucumbia a la passió d'un pretendent, d'un suposat amant; primer, amb un reguitzell de petons fets vora la finestra del dormitori, per deixar-se arrossegar, més tard, a les seves entranyes de tons vermellosos. Atrapat per la sorpresa, envaït per la morbositat, va córrer al traster i va remoure, esverat, la capsa d'estris que encara conservava de la seva etapa d'ornitòleg aficionat. Binocles en mà i mig agenollat rere la barana, sufocat ja l'influx libidinós, el va sorprendre l'horror. Aquell atractiu misteriós, la seva esvelta figura, van donar forma a un llimac gegantí de pell rosada i llefiscosa que es va enroscar al voltant del cos de l'altre pobre fornicador. Tot seguit, una fosca obertura farcida d'ullals a l'extrem superior d'aquella massa serpentejant, el va trinxar i engolir en un no-res. Abans d'ajupir-se, d'amagar-se aterrit, ara, rere el cistell de roba bruta, li va semblar que uns ulls tentaculars es trobaven amb els seus.

A partir d'aquell instant va témer que qualsevol altra nit pogués venir a buscar-lo, com aquell qui s'aixeca afamat a cruspir-se un bol de llet amb cereals o el veí de davant de casa. Va voler creure que potser aquella bèstia immunda seguiria les regles dels vampirs, és a dir, que si no se la convidava explícitament, no podria entrar a casa seva, però ben pensat, tampoc se n'havia refiat mai d'aquests dogmes tan canònics; els experts també perjuraven que el coronavirus seria només una grip i mira'l! En una web de criptozoologia va descobrir que l'ésser era un grífid, una mena d'home cuc que caçava les seves preses seduint-les, mostrant-se amb l'aparença que aquestes més desitjaven. Segons la descripció del seu perfil, si no se'l mirava als ulls, era inofensiu i per matar-lo, n'hi havia prou amb clavar-li una barra de metall a la gola, a mitja còpula. L'endemà, per acabar amb el seu neguit, va agafar un matxet per fer sacrificis que havia comprat en una fira satànica de Banyoles i va anar a trobar-lo. Lluny d'atemorir-se, va forçar la seva porta amb delicadesa. Silenci i peus plans fins a l'alcova. Nua sobre el llit, Jessica Fletcher va obrir els ulls i el va somriure. Ell, tremolós d'excitació, va clavar-l'hi fins al fons.