30 de maig de 2020
30.05.2020
Diari de Girona

Supervivències

30.05.2020 | 06:00
Supervivències

En un temps de crisi tothom mira de sobreviure. En un temps de crisi que és també un canvi d'època, sobreviure és una tasca encara més necessària i més difícil d'acomplir. Quan s'abandona una era i s'entra en una de nova, s'esberlen totes les certeses: no hi ha mapes ni estratègies que serveixin. Solament queda el replegament o una reinvenció guiada per una combinació de supervivència-alfa i altes dosis d'intuïció.
En moments així, una mena de darwinisme social es pot instaurar espontàniament. La crisi i nous paràmetres s'enduen riu avall aquells qui són fràgils –els qui no es troben en una bona posició per aguantar la crisi i implantació de la nova era, o que no saben canviar a temps per mantenir la posició confortable que havien aconseguit en l'època anterior.
En la confusió i manca de seguretats que segueix l'explosió d'una crisi de canvi d'era, els abjectes seran més abjectes i seran encara més descarnats a l'hora d'assegurar-se la seva supervivència a tot preu. Això és el que s'ha pogut veure amb espectacular indiferència i perplexitat en les elits polítiques i globalistes del món occidental. Occident ha estat grollerament atropellat pel coronavirus, amb respostes tardanes, precipitades, mal informades, antiquades, poc efectives, opaques i fins i tot assassines. Les elits han decidit de consolidar el seu poder davant el canvi d'era pagant el preu de les vides que la seva estultícia i necessitat de supervivència han sacrificat. Després fan publicar portades lacrimògenes, com la del New York Times, honorant les víctimes que ells han causat a fi de cobrir la seva ineptitud i darwinisme social.
Mentre les democràcies asiàtiques han excel·lit i han consolidat la seva posició, l'autoritarisme xinès necessita cobrir-se les misèries amb una nova diplomàcia erràtica i enfortir Xi amb la destrucció de Hong Kong. Mentrestant, les democràcies occidentals s'enfonsen una mica més en el desori i la decadència, encapçalades per uns Estats Units que van de ple a una nova gran depressió i a la fi de les seves glòries imperials. Per la seva banda, de Trump a Johnson, de Macron a Sánchez, de Torra a Colau, tots forcen la maquinària per salvar-se. La cortina de fum dels danys col·laterals amaga l'ansietat de garantir-se i blindar-se la supervivència. Els polítics que no ho entenguin seran escombrats.
Tanmateix, els polítics i globalistes que tant malden per reforçar les seves posicions fins a fer-les inexpugnables poden estar covant una rebentada i escombrada que rarament poden entendre i preveure ara mateix, embriagats per la seva infinita arrogància demiúrgica. Se senten omnipotents i invulnerables perquè controlen uns instruments econòmics i de poder. Per molt que es preparin per al pitjor escenari, per molt que cobreixin la seva gestió nefasta o la inoperància –encara no hem vist cap dels psicòpates de Silicon Valley que havien de salvar el món fer cap gest en aquesta crisi–, el canvi d'era és un element igualitarista aleatori de conseqüències absolutament imprevistes.
Tots intentaran –intentarem– de sobreviure. Ningú ho té garantit. Caldrà anar veient com es desenvolupa tot. Les intuïcions, el replegament i la capacitat de resiliència seran aptituds essencials. Navegació i aguant. Sospirem per tornar a la normalitat, per sentir-nos gairebé normal i refer tot el que s'ha perdut pel camí. No hi haurà normalitat, ni nova normalitat, sinó una cursa frenètica d'adaptació a uns canvis accelerats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook