No conec cap persona que no hagi viscut experiències colpidores i memorables. Els rostres de la gent gran, fins i tot els més lluminosos, sovint mostren la petjada del dolor. La pell de l'ànima va acumulant cicatrius que alhora ens ajuden a entendre i a respectar els altres. Els somnis i els anhels ensopeguen amb les nostres limitacions o amb circumstàncies que no podem superar, però, quan som capaços d'anar més enllà d'un sentiment de frustració, en resulta un aprenentatge. Per això, sense desatendre gèneres com la novel·la o la narrativa curta, una de les meves lectures predilectes és l'anomenada literatura del jo, és a dir, memòries, dietaris, quaderns de viatge... La II Guerra Mundial ha estat ocasió de nombroses publicacions autobiogràfiques. Ara em vull referir a un volum ben singular, el que recull la història de Richard W. Sonnenfeldt, un jueu alemany nascut a Berlín, que es va traslladar a Gardelegen quan els seus pares, metges tots dos, s'hi van instal·lar i que, davant de la política ferotge del nazisme contra els jueus, va ser enviat pels seus pares a Anglaterra, fugint de les vexacions i de les amenaces creixents. Arran de l'esclat de la II Guerra Mundial, aquell jove jueu alemany refugiat va ser percebut com una amenaça pels britànics i enviat, juntament amb tot un reguitzell de fugitius del nazisme, a Austràlia en una travessia en condicions denigrants a bord del vaixell Dunera que, quan va ser coneguda, va generar un veritable escàndol. D'Austràlia va ser traslladat a Bombai, des d'on va poder contactar amb els seus pares, que havien aconseguit escapar del nazisme i reconstruir la seva trajectòria professional als Estats Units. Retrobat amb els seus pares, després de la seva sorprenent peripècia, Richard W. Sonnenfeldt inicia, tot i la seva joventut, un reeixit camí com a instal·lador elèctric, que compaginarà amb l'inici dels seus estudis universitaris, que quedaran interromputs quan és cridat a files per incorporar-se a l'exèrcit nord-americà, un fet que anirà acompanyat de l'adquisició de la nacionalitat. Desembarcat a Itàlia, participarà en les darreres batalles contra les forces de Hitler. Un cop acabada la Guerra, la seva condició de nord-americà d'origen alemany que dominava perfectament l'anglès i l'alemany el va dur a actuar com a cap dels intèrprets de la fiscalia dels Estats Units al judici de Nuremberg contra alguns dels principals dirigents nazis, amb els quals compartirà moltíssimes hores fins a conèixer-los en profunditat. Són esgarrifosos alguns dels detalls que Sonnenfeldt ens aporta sobre les declaracions de Hermann Göring, Rudolf Hess o Rudolf Höss, que havia estat comandant del camp d'extermini d'Auschwitz. A l'edició publicada pel Berg Institute amb el títol Testigo de Núremberg, podem llegir reflexions de Sonnenfeldt com aquesta: «No tenían miradas malvadas, ni parecían bestias con colmillos asesinos. Su normalidad física, la apariencia ordinaria de estos hombres eran incluso más escalofriantes de lo que hubieran sido las señales de la locura».