Des del passat dijous 21-V les mascaretes són obligatòries a l'espai públic i a l'aire lliure «com a element indispensable en les fases de desescalada» (qui es va inventar aquest horrible mot?). Just vam saber que el Ministeri no les havia considerat obligatòries abans perquè no n'hi havia suficients al mercat. Els metges diuen que si passeges sol, vas en bici o en cotxe o corres a l'aire lliure no caldrien; només haurien de ser imprescindibles si agafem transport públic. La veritat és que entre guants, mascaretes i proves anti-COVID-19, els ciutadans normals hem patit una desinformació oficial escandalosa.

Comencem pels guants. El microbiòleg P.-J. Cardona, des d'aquestes pàgines, el passat 18-V, i tres dies després el Dr. Trilla a La Vanguardia, trobaven l'ús de guants (que sempre serien d'un sol ús) antiecològic i innecessari. El virus no travessa la pell humana. Molt millor rentar-se les mans amb aigua i sabó durant 30-60 segons (en el seu defecte, amb una solució hidroalcohòlica), perquè mai no es pot tocar la superfície del guant amb la mà nua i treure-se'ls requereix una tècnica que ni els estudiants de medicina solen dominar prou bé. (Primer se'n treu un amb la mà enguantada i, després, l'altre, fent ganxo amb el dit de la mà nua per l'interior del segon guant.) En resum: he fet el préssec posant-me guants i segur que els súpers on m'han dit que els guardés per una altra vegada no sabien què em deien.

Anem a les mascaretes. La segona quinzena de març vaig anar a dues farmàcies a comprar-ne. Cap me'n va voler vendre. Els farmacèutics en portaven. De les seves, no me'n podien vendre. Com era natural, que no estaven disposats a quedar-se'n sense. L'endemà passat, a la fruiteria, una noia feia el seu agost en ple març: en venia d'aquelles blanques xineses amb goma per darrere el cap; el preu, 6 euros. La gent les hi treia de les mans. N'hi vaig comprar dues. Només de dur la primera un matí, la frangeta d'alumini de damunt del nas ja em va saltar. No valien gran cosa. A primeries d'abril una de les farmàcies anunciava «Hi ha mascaretes». En vaig comprar tres per als de casa: 3,5 euros cadascuna. Era un tapaboques. Fabricada a la Garrotxa amb dues cintes per lligar darrere el cap. El prospecte t'avisava: no era cap EPI (Equip de Protecció Individual) ni tampoc cap PS (Producte Sanitari). Era una simple mascareta higiènica amb una membrana de poliuretà i un teixit intern d'òxid de zinc que no deixava respirar (ho havies de fer pels laterals i t'entelava les ulleres). Això sí: permetia ser reutilitzada si s'escaldava a 90-95º. Encara avui considero que és la millor que tinc. Vist que poc abans de Sant Jordi encara hi havia dues terceres parts de ciutadans espanyols que no tenien mascareta, aquella setmana els governs (espanyol i català) en proporcionaren gratuïtament a les farmàcies si mostraves la targeta sanitària. S'exhauriren al moment i es col·lapsà el sistema de receptes. Vaig haver d'anar, al cap d'uns dies, a una farmàcia de la perifèria per trobar-ne. Me'n van donar una i me'n van vendre una altra a 75 cèntims. Eren mascaretes quirúrgiques de paper de posar i llençar. No tenen ni 8 hores d'utilitat. I aquestes són les que veig que porta la majoria de gent cada dia quan surto a passejar.

Aquells dies d'abril començàvem a aprendre que hi ha tres tipus de mascaretes. D'una banda, les higièniques, que eviten que parlant, tossint o esternudant propaguem les nostres secrecions i contaminem superfícies. Són una seguretat per als altres, no per a qui les porta (llevat que eviten que et toquis mucoses orals o nasals i els ulls). També hi ha les mascaretes quirúrgiques, de posar i treure, aconsellades per a les persones contagiades que estan dissenyades per protegir els que estan al voltant. També van de l'usuari cap enfora. Finalment, hi ha les mascaretes autofiltrants, denominades FF (filtering facepiece), que protegeixen de fora cap a l'usuari davant la possible inhalació de contaminants ambientals. Amb o sense vàlvula d'exhalació, se'n poden trobar de fins a tres variants diferents segons la mitjana de filtració: les FFP1, frenen un mínim del 78% de les partícules; les FFP2, en frenen un 92% (semblants a les N95 dels EUA); les FFP3, frenen a partir del 94% i arriba fins al 98%. Per fer front al coronavirus n'hi ha prou amb l'FFP2, sense vàlvula d'exhalació. El Dr. Padrós, president del Col·legi de Metges, deia el passat 22-V per ràdio que no tenia cap sentit que la gent portés mascaretes d'ús hospitalari. Ara bé, val per a totes que cal agafar-les i posar-se-les pels extrems amb les mans netes, cobrint boca, nas i barbeta, no tocar-la un cop posada i... no tornar-la a emprar si no és reutilitzable. I aquest és el nus de la qüestió: quines ho són, de reutilitzables? El Dr. Clotet, el 23-V, deia que millor canviar-se-la sempre. L'endemà el Dr. Trilla explicava un decàleg de mala utilització. I afegia que les pantalles facials no l'estalviaven. Qui ha explicat la vida útil de cada tipus de mascareta? Hem sabut abans les tres maneres de «rentar-les» (60-90 ºC de temperatura, aigua i lleixiu, productes antivirals) que no pas quines en són, de reutilizables. Hi ha publicitat que parla de 25, 30 i 40 rentades. Hi ha qui pensa que les FFP2 són reutilitzables a perpetuïtat. (Per cert, a les farmàcies valen entre 13 i 19 € perquè tributen el 21% d'IVA -llevat dels centres hospitalaris-, el mateix IVA que un cotxe, posem per cas.) Soc ruc quan la rento per enèsima vegada?

Quant a les proves, en vaig parlar aquí mateix el passat 23-III. Avui tothom voldria saber si ha passat la COVID-19 asimptomàticament, si té anticossos o si encara està exposat al contagi. Per què no se'ns en fan, de proves? «Als jugadors de futbol sí, i a mi no?», em deia l'altre dia un veí. Molta gent estaria disposada a pagar el seu preu (50/60 €). Tinc coneguts que han passat la malaltia: uns parlen molt bé de les atencions rebudes; d'altres, no. La queixa més freqüent: no se'ls feien proves. Durant aquests dies hi ha hagut confusió als mitjans entre les proves ràpides de les mucoses nasals o faríngies, que només poden identificar la proteïna del virus (assimilables al test de saliva que es fa als EUA), i les serològiques, o anàlisis de sang, que poden revelar presència d'anticossos més que detectar el virus. I s'han dit barrabassades sobre els IgM negatius, com a indicadors d'infecció, i els IgG positius, demostratius d'una infecció superada, palesant ignoràncies supines sobre el funcionament de la immunoglobulina. I no parlo de les proves moleculars per la reacció en cadena de la polimerasa, la PCR en temps real (qPCR) i la PCR-RT de transcripció inversa. No demaneu als coneguts si els han fet la prova PCR o PCR-RT perquè no us ho sabran dir. A manca de previsió, la confusió ja anava bé als poders?