01 de juny de 2020
01.06.2020
Diari de Girona

Veritats oficials i Democràcia

01.06.2020 | 06:00
Veritats oficials i Democràcia

Des de fa algun temps vinc advertint sobre la tendència cada vegada més acusada que, des del poder polític o des dels òrgans i institucions sota el seu comandament, es controli el lliure trànsit de notícies, idees o opinions. L'Estat Constitucional va sorgir precisament per limitar el Poder, així com per reconèixer i garantir drets i llibertats als ciutadans. No obstant això, hi ha una lenta (i, potser per això, imperceptible) evolució per la qual aquest Poder va acumulant més i més competències, facultats i potestats, al mateix temps que es van llimant, debilitant o desvirtuant els principis, valors i mecanismes que es van idear i van consolidar amb l'objectiu contrari. Aquesta tendència s'accelera en períodes de crisi de molt diferent naturalesa, utilitzant una amenaça real per justificar un creixent canvi de model cap a un altre diferent en què les llibertats minven i el poder es concentra.
En aquesta tessitura sorgeix, al costat d'un problema real, la temptació de voler resoldre-ho prescindint dels principis, valors, drets i llibertats que defineixen una societat democràtica. L'esmentat problema no és un altre que la desinformació, les notícies falses i les manipulacions maldients i interessades. Davant d'aquesta amenaça (greu i impossible d'ignorar) hi ha dues possibles solucions: la primera, potenciar l'educació i la formació crítica dels ciutadans perquè comptin amb capacitat suficient per raonar i discernir amb criteri, rigor i llibertat quines qüestions són creïbles i quines no, quins missatges han de ser atesos i quins no, i quines propostes han de ser estudiades i quines rebutjades. La segona, assumir l'existència d'una massa de gent incapaç de pensar per si mateixa, de manera que calgui crear un organisme que decideixi per ells les notícies, missatges i idees que han d'arribar als seus ulls i a les seves orelles, evitant així que caiguin en les trampes de l'engany o es deixin arrossegar per les mentides.
Òbviament, en un estat social i democràtic de dret, tan sols la primera opció té sentit, mentre que la segona suposa obrir la porta a l'autoritarisme i a l'enterrament de l'essència dels valors constitucionals. En aquesta pandèmia de COVID-19 se sent amb insistència que cal controlar la informació que no provingui dels conductes oficials. Fins i tot que es vigilen i controlen els corrents d'opinió que qüestionen en alguna mesura les decisions preses per les administracions competents. Però, fins i tot encara que s'admetés la bona intenció de fons, d'aquí al desastre no hi ha més que un pas.
Fa escassos dies es va conèixer que a Hongria (país membre de la Unió Europea i, per tant, compromès suposadament amb les llibertats i els principis democràtics) s'estaven començant a detenir els crítics en xarxes socials amb la gestió del seu primer ministre, Viktor Orban, tot això en relació amb com estava canalitzant la resposta a la crisi sanitària. Coincidint amb la publicació d'aquesta notícia, es podia llegir també en premsa que el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial enviava una carta al president del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó en què li retreia que difongués les seves opinions jurídiques sobre l'actual estat d'alarma contràries a la doctrina oficial impulsada des del Govern de la Nació.
Realment és aquest el model d'Estat que volem? Impedir la difusió d'opinions discrepants o retreure l'exercici de la crítica política i jurídica no és de rebut. Si és així, caldria despullar el nostre Estat dels qualificatius «democràtic» i «constitucional» i assignar-li'n uns altres que s'ajustessin millor a la realitat. El Govern no és qui per certificar veritats, ni tan sols pel que fa a qüestions tècniques i científiques, i aquesta actual crisi del coronavirus en dona fe. Recordem que en els seus inicis es va tractar «oficialment» aquesta pandèmia com «una grip com una altra qualsevol», amb una taxa de mortalitat «fins i tot inferior» a la grip estacional, i es va arribar a qualificar els que expressaven altres punts de vista en semblar catastrofistes de malastrucs malintencionats, disposats a desinformar i a fer estendre un pànic innecessari. En aquell temps, es desaconsellava l'ús de màscares per, posteriorment, començar a recomanar-lo i, ja finalment, exigir-lo per norma. No són els únics exemples. Es podria afirmar en aquest cas que es van difondre rumors o es va desinformar des dels mateixos organismes oficials? És que seran aquests mateixos organismes els que assenyalin ara amb el seu dit acusador els que difonguin idees oposades a les seves?
Jo no crec que la Terra sigui plana, però no puc donar suport que es detingui o sancioni les persones que considerin el contrari. El que faré serà exigir una educació de qualitat que promogui els bons criteris i les decisions lliures i raonades. Si comencem a criminalitzar la «mentida», perseguir els que s'aparten de la veritat oficial i nomenar ens públics que certifiquin la línia a seguir, haurem fracassat com a democràcia. No cal dir que les meves paraules no signifiquen cap mena de justificació o defensa d'expressions injurioses o calumnioses, com tampoc d'accions que conculquen l'ordenament jurídic. No obstant això, reitero amb convicció que el control de les idees condueix directament a la censura i a la sepultura del nostre model de societat lliure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit