Cartes

Rafael Ramos girona

El dret a la feina i l'obligació de treballar. Això, senyor Llorente Varela, és el que rebregant les meninges governs de dretes van fer per aconseguir-ho. Encara que tota generalització comporta injustícia i tot en la vida és susceptible de millora, l'última Llei Laboral, del Govern del PP, va tenir i té una acceptació per part de tots els sectors i institucions, i fruit de la mateixa cinc milions de llocs de treball en quatre anys, els mateixos que el Govern de ZP va destruir en vuit anys, i com a mèrit d'ell mateix, aquest desgovern sanchista i revengista, que no socialista, associat a comunistes marxistes leninistes, terroristes, independentista i tota la mena esquerrana i antiespanyola del Congrés, la volen derogar.

Vostè, senyor Llorente Varela, com a laboralista i home bo de Girona (això de defensor del poble no m'agrada, a més que no és veritat), ha de posar nom i cognoms als que amb la seva inacció, mes bé acció prevaricadora, estan destruint la família, la societat, l'ocupació, la indústria, la feina, fins l'oci; és a dir, tot el que en el seu article per dret s'hauria de tenir.

Em quedo amb l'última frase de l'article ja que anem abocats a la humiliant subvenció de la pagueta que serà el tret de gràcia a l'ocupació digna: si no és així, les desigualtats i les injustícies convertiran la nostra societat en una selva insolidària i perillosa. Al temps.

Immoble en

mal estat

Dani Vivern Lladó Girona

Fa un any, alguns veïns dels carrers Porvenir i Tomàs Mieres vam enviar un escrit a l'Ajuntament per denunciar les molèsties i el risc que provoca un edifici, paral·lel al viaducte del tren, i que fa cantonada amb l'avinguda Santa Eugènia, per amenaça de ruïna. A més, és refugi d'una colònia de gavians, de gats, rates i insectes. Està en un procés de degradació creixent. Fa poc, van haver de venir els bombers a retirar un fragment de façana que estava a punt de caure. L'edifici és propietat d'una empresa que no fa cap cas dels reiterats requeriments municipals per fer-hi reparacions. Els amos deuen preferir pagar multes -irrisòries, segons sembla- abans que actuar. L'edifici en qüestió, a més, està parcialment fora de l'alineació prevista per al carrer Tomàs Mieres. Vist que l'Ajuntament no actua de manera més contundent -els veïns n'agrairíem una explicació-, caldrà esperar que l'edifici s'ensorri per decisió pròpia -no seria el primer cas en aquest carrer- o que hi hagi una desgràcia irreparable. Vostès mateixos.

La Devesa

Albert Falgueras i Vilà Girona

Recordo quan era petit que a la Devesa hi havia el pavelló, la plaça de braus, la pista d'atletisme del GEiEG, l'hípica, el camp de futbol, el camp de tir, la piscina municipal, la discoteca Piscis i La Rosaleda.

Alguns s'han conservat i la majoria han desaparegut -els van fer marxar. Totes aquestes activitats donaven vida a la Devesa. Recordo les matinals de futbol dels dissabtes i diumenges.

Ara la Devesa s'ha convertit en un espai trist, sense vida, excepte per Fires, quan hi ha el circ o quan es fa el mercat.

En el seu moment vam presentar un projecte per reconstruir el camp de futbol, ja que els equips de la ciutat estaven molt apretats en les instal·lacions actuals. Mai ens van tornar resposta i ara el Bons Aires juga a Salt.

Fa anys que es parla del Pla d'Usos de la Devesa, però no veig que s'hagi concretat res.

Hem de recuperar l'espai per a la ciutat, amb activitats que no molestin els veïns, no ens podem permetre el luxe de viure-hi d'esquenes.

I no em val dir que és un problema d'aparcament, al costat de la carretera hi ha un pàrquing prou gros.