Un dels grans beneficis de la pandèmia ha estat la dràstica caiguda en el nombre d'accidents de trànsit d'aquests darrers mesos -fins a un 70%! Ara que els centres de culte ja han pogut tornar parcialment a la seva activitat, suggereixo que tots ens acostem a l'església que tenim més a prop per resar tres avemaries i quatre parenostres, perquè a cap polític no se li acudeixi voler aprofitar l'avinentesa de la nostra paciència i obediència, per mantenir-nos confinats i sense cotxes, fins que els vehicles sense conductor siguin una realitat.
Bromes a part, un gran progrés han estat les «vacances» que hem donat al nostre planeta. Tots hem vist imatges de com flora i fauna han recuperat espais que els pertanyien i com s'ha reduït la contaminació ambiental, gràcies al fet que circulaven molts menys vehicles per les carreteres, volaven menys avions pels aires i a l'aturada general de l'activitat industrial. No sé fins a quin punt serem capaços de mantenir aquesta tendència sense malmetre el desenvolupament econòmic, però diguin el que diguin els catastrofistes, estic convençut que molta gent s'ho prendrà més seriosament a partir d'ara, polítics inclosos.
Ningú tampoc pot negar l'avantatge d'haver portat el sistema sanitari fins al límit de la seva capacitat. Ha significat una autèntica revolució per a la consciència col·lectiva que ara tenim (perquè no la teníem!) que no podem abusar d'ell. S'han acabat les visites al metge perquè ens avorríem a casa o perquè no teníem res millor a fer. La paraula clau és «atenció telemàtica», ja sigui per la via telefònica o mitjançant correus electrònics o missatges de WhatsApp. No cal que per a qualsevol tonteria copsem les àrees d'espera dels centres sanitaris i veiem al metge -i menys per simplement renovar una recepta o per explicar un mal de cap. A Catalunya, gaudim d'una de les millors atencions sanitàries del món. Va patir molt per la crisi econòmica del 2008/12, però ha patit més encara ara, amb la crisi sanitària. És bo que els ciutadans prenguem consciència que cal protegir-lo!
I tampoc podem oblidar una altra lliçó que hem après gràcies al confinament. Treballar des de casa és possible! Al marge d'escriptors, músics i alguns professionals lliberals, ara hi ha tot un exèrcit d'oficinistes, comptables, estadistes, periodistes, secretari(e)s i assessors de tota mena, que han descobert que el home office és una gran alternativa al treball presencial a les empreses. I elles estalvien espais, desplaçaments, equips. Estic convençut que el teletreball ha vingut per quedar-se i que al final serem capaços de treure quelcom positiu d'aquesta covid-19 que ens ha amargat uns mesos de les nostres vides!
