Disminuït

Anul·lada.

Soc més o menys Juan José Millás que abans?, em vaig preguntar en sortir de l'entitat. Ni idea, però em va fer gràcia pensar en el banc com a una entitat. No diríem entitat a la botiga d'ultramarins, ni al quiosc de la premsa, ni a la fleca. Ni tan sols se'ns acudiria anomenar entitat El Corte Inglés o Mercadona. Tampoc Amazon. Per què sí els bancs? Heus aquí un misteri a dilucidar. Prometo investigar-ho. Per cert, que l'empleat de l'«entitat» em va fer veure, en mostrar-li el DNI, que feia diversos mesos que estava caducat: una altra minva identitària, vaig pensar, que se sumaria a la que es va produir poc després, quan em vaig donar de baixa en un club esportiu al qual no anava des de feia anys, tot i que continuaven passant-me les quotes trimestrals.

A la tarda vaig anar a la meva operadora de telefonia per adquirir un paquet econòmic més barat que el que tenia contractat i pel qual disposava de serveis dels quals mai havia fet ús. Em va atendre un jove molt amable que em va preguntar si estava veritablement disposat a modificar el meu estatus.

- Quin estatus? -vaig preguntar.

- El seu estatus social -va afirmar sense embuts (signifiqui el que signifiqui embuts).

A continuació, em va explicar que un dia podia venir a dinar a casa meva algú que volgués, a la sobretaula, gaudir del producte de televisió al qual pretenia renunciar.

Un nou problema d'identitat, vaig reflexionar, dubtant del que estava a punt de fer. Ho vaig fer de totes maneres i, en arribar a casa, la meva dona em va suggerir que canviéssim l'assegurança del cotxe a tercers, ja que estava a tot risc.

- Amb els anys que té -va afegir-, no ens donarien res en cas d'un sinistre total.

- I la nostra identitat? -vaig preguntar.

- Què passa amb la nostra identitat? -va inquirir ella.

- No ho sé -vaig dir-, ja en parlarem demà.

Em vaig ficar al llit una mica disminuït, en fi.