L'estat d'alarma mantindrà llargament la seva vigència, però no com una categoria legal sinó com una descripció anímica. Ahir el Consell de Ministres acordava la darrera pròrroga, fins a la mitjanit del dissabte 20 al diumenge 21; la desregulació coincidirà poèticament amb el solstici d'estiu. Però l'endemà l'alarma serà encara viva en els nostres cors anguniejats per dues amenaces simultànies, la del virus i la dels seus efectes econòmics, retinguts per les mesures excepcionals i la despesa pública d'emergència, uns frens que no poden durar indefinidament.

Durant l'estat d'alarma el BOE ens ha dit el que havíem de fer i deixar de fer, sobretot les primeres setmanes. Ens havíem de quedar a casa, sortir només per anar a treballar i a comprar pots de mongetes, aplaudir a les vuit, descobrir els plaers de la videoconferència i demanar subvencions al laberint reglamentari. La desescalada ha incrementat les incerteses, amb l'ajuda inestimable d'una normativa tan excessiva com indesxifrable, i per Sant Joan estarem sols davant la persistència del coronavirus, que no haurà desaparegut, i davant les incògnites de l'economia.

Les respostes econòmiques són competència de l'Olimp dels que manen, de Merkel a Sánchez passant per Lagarde i la banda dels quatre frugals, amb permís de Trump, Xi Jinping i un tal senyor Mercats. La propagació del virus, en canvi, es converteix en la nostra responsabilitat individual i col·lectiva des del moment que l'Estat aixeca les restriccions. Cada dia, cada hora, haurem de prendre decisions per no contagiar-nos ni contagiar. Haurem d'escoltar els experts i endevinar els bons, que solen aparèixer als mitjans seriosos i tampoc no posseeixen totes les respostes.

Del virus n'ignorem moltes coses, però cada dia en coneixem alguna més. Per exemple, que fa estralls si ens amunteguem molta estona en un lloc tancat i mal ventilat, mentre que el perill és menor quan som a l'aire lliure. Per tant, ja sabem una cosa que val més no fer sempre que ens la puguem estalviar: compartir espais tancats amb altra gent. Per desgràcia, seran molts els que no tindran elecció.