03 de juny de 2020
03.06.2020
Diari de Girona

Cartes

03.06.2020 | 06:00
Cartes

Ai, Cadaqués...
nuri garcia torrent Palamós
M'encanta el vostre poble i com a gironina que soc tenia ganes de passar-hi el meu dia de festa, només fotografiant i gaudint d'un bon dinar i de les millors vistes amb la meva família. Dimarts vaig anar-hi amb la meva mare, que té 86 anys i que potser serà la darrera vegada que hi podrà anar. I dic la seva darrera i la meva també, perquè no tornarem mai més. Dimarts fase 1, i repeteixo que soc de Girona, els policies municipals ens varen fer recular, perquè segons mala interpretació del BOE no podíem ser-hi. Si hagués dit la mentida fàcil que anava a veure un familiar, sí. Doncs no ho vaig fer. Sorpresa meva, avui i mateixa fase i setmana: xarxes socials plenes de fotografies de gent d'arreu de municipis de Catalunya... i aquí ho deixo.
Gràcies, Policia Local, gràcies Cadaqués pel vostre magnífic acolliment. La propera vegada si barreu el pas que sigui per a tothom, amb les mateixes condicions i a l'inici de la collada. Com a mínim, m'hauria estalviat les curves!


Universitat de Girona: la gran pandèmia
Celia Montalbán Jimeno GIRONa
Considero que parlo en representació d'una gran part dels estudiants de la Universitat de Girona quan faig aquesta reflexió:
Passats uns dies de l'inici d'aquest estat, el col·lectiu de la Universitat de Girona vàrem rebre un correu on s'agraïa l'adaptació de tota la comunitat universitària, en la qual s'inclou alumnat i professorat. Permeti'm que li digui que el veritable esforç d'adaptació, en la gran majoria de casos, no ha estat ni de bon tros per part del professorat, sinó d'uns alumnes que ens neguem a perdre un curs acadèmic, cosa que ens està essent veritablement difícil amb les poques facilitats que se'ns estan proporcionant. Reitero, és una reflexió general amb excepcions molt puntuals.
La Universitat de Girona va implementar uns escenaris d'actuació en cadascun dels quals es prenen les mesures pertinents per adaptar-nos a les diferents fases de la pandèmia. I ara ve la pregunta del milió: en quin dels famosos «escenaris» d'actuació de la UdG es tindrà en compte l'alumni?
Aquests tipus de situacions extremes mostren el que molts cops queda amagat en els rentats d'imatge institucionals, en aquest cas, la poca importància que se'ns ha donat als alumnes en la presa de decisions per adaptar-nos a la no presencialitat de la docència, una docència de la qual som els primers beneficiaris. L'alumni és clau en qualsevol sistema educatiu; sense alumnes no hi ha educació.
En definitiva, ha hagut d'arribar aquesta desafortunada pandèmia mundial per realçar i posar a la llum la manca de competències de molts dels nostres docents universitaris, així com la poca, i en alguns caos nul·la, capacitat d'adaptació a les circumstàncies actuals.


Dedicat a les persones que viuen en una realitat paral·lela
Mar Vega Tècnic de Raigs. Hospital de Santa Caterina
A totes aquestes persones que creuen que no va amb ells, en comptes de multes econòmiques jo els posaria a fer tasques dues setmanes a dins de l'hospital. Que experimentin en pròpia pell què és estar amb l'EPI posat tot el dia, suant, sense poder anar ni al lavabo i amb la por de si ho has fet bé o t'hauràs contaminat i tornar a casa amb la incertesa de contagiar la teva família. Els posaria a fer companyia a la gent gran que està ingressada, complement sola, que estan desorientats per culpa de l'aïllament i amb una pena terrible pel sentiment d'abandonament que tenen. També els faria entrar a l'UCI per aguantar la tauletat al pacient perquè es pugui acomiadar de la seva família abans de ser intubat i sedat, mort de por perquè no sap si es despertarà mai més o al pacient que està a punt de morir i es vol acomiadar dels seus... O inclús els obligaria a fer aïllament confinats en una habitació, com el que viuen les persones que han d'estar aïllades a casa, amb por de contagiar la resta de la família i amb el neguit que els símptomes que tenen empitjoren i han d'ingressar o no a ­l'hospital i com serà l'evolució de la malaltia. O si haguessin rebut la trucada de l'hospital per notificar que el seu familiar ha mort i que no s'han pogut acomiadar i ni tan sols el podran vetllar i anar al seu enterrament... Estic convençuda que si la gent fos conscient de les situacions que es viuen fora del seu melic les coses anirien molt millor i acabaríem abans amb tot aquest malson que estem patint.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook