03 de juny de 2020
03.06.2020
Diari de Girona

Hem de viure amb por?

03.06.2020 | 06:00
Hem de viure amb por?

La por és canviant i contradictòria. Sempre l'hem identificat amb la responsabilitat i la prudència, però aprofundint en l'assumpte, crec que en realitat és un esquema mental que ho anul·la tot, inclosa la confiança en un mateix. Són temps d'impulsar, no d'esmorteir, i hem de veure que amb por no anem enlloc. No podem convertir-nos en una societat quietista i passiva, ni podem veure al costat de les dificultats una solapada forma d'autodestrucció; el pessimisme és un espectador que sempre es creua de braços. A més (somric) sempre està a disgust... Penso (opinió subjectiva) que si el valor no apareix per ell mateix hem de provocar-lo... És fonamental entendre que al costat del dinamisme es troba la disposició, sí, la mateixa que sap reconèixer que el problemàtic (moltes vegades) és la nostra pròpia resistència lluitant per no fer-li front a res. Si el nostre propòsit és viure: què fem morts de por? Són afirmacions antagòniques que ens demostren que la intenció i l'acció no sempre persegueixen els mateixos fins. Reflexionant sobre el tema, podem veure que moltes situacions que evitem són la nostra pròpia debilitat defensant-se de la por. Hi ha amenaces reals però també moltes són imaginàries. Les últimes són de naturalesa irracional, sí; arriben a assotar la raó de tal manera que moltes vegades fins l'arriben a fer sagnar. Que poderosa és la por, ja ho crec, ja; pot deixar-nos paralitzats i a més «nodrits» d'esperança. És clar, arriba un moment que al costat de la rigidesa de la por un comença a dissociar conceptes, i l'amarg se'ns arriba a fer dolç.
Fa pocs dies al costat del tronc de la vivència vaig trobar clavada una nota. Passejant, vaig sentir un senyor que deia: «Ni boig aniré a cap terrassa, ni enlloc». Evidentment, és la seva decisió, a més, molt respectable; però em sembla dir que si tots ens tornem «espantadissos» el nostre país no aixecarà cap. Les precaucions, a dia d'avui, són necessàries. A més hem de seguir-hi compromesos... Però hem de viure amb por? Jo diria que no. Tots els negocis que a dia d'avui estan oberts, i els que obriran en les fases futures, estan controlats i cap ha de precipitar-nos per l'abisme de la por. Què els sembla si canviem la por per valor i ens n'anem a prendre unes canyes ben fresquetes? Els recomano (somric) sortir ben «miccionats» de casa, en molts establiments no permeten usar els lavabos, i no és cosa de posar-se «a pixar» en qualsevol lloc.
Ho he dit alguna vegada, crec que el sentit de l'humor ho fa més suportable tot. A més, ens acosta al riure i per tant a l'alegria. Per tant, perquè les coses (en la mesura del possible) tornin a ser iguals que abans, hem de ser constància d'optimisme i conseqüència de valor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook