"Ah, les hores indecises en què la meva vida sembla haver estat la d'un altre...!».
M'aturo en la lectura d'aquest vers d'Álvaro de Campos. M'aturo, dic, aixeco el cap del llibre i navego una estona pel no-res. La meva vida ha estat sempre la d'un altre. Tinc dotze anys, per exemple, i estic a la classe de geografia. Mentre el professor parla com un autòmat a la vora de la pissarra, jo preparo una emboscada a un ramat de búfals. Jo soc Buffalo Bill. Però si jo soc Buffalo Bill, qui és el gilipolles que seu al pupitre fingint seguir atentament les explicacions d'aquest ensenyant, pobre, que porta un esparadrap a la galta? Encara no s'han inventat les tiretes: així de gran soc, penso, mentre abandono el llibre d'Álvaro de Campos sobre la meva cuixa dreta. Quan jo era petit no s'havien inventat les tiretes ni la cinta americana, que tants serveis ens presten. Si et tallaves a l'afaitar-te, t'havies de conformar amb una porqueria d'esparadrap que ni tan sols era hipoal·lèrgic, tampoc transpirable. Era un tros de tela enganxosa. Punt.
Heus aquí el meu professor de geografia, amb el seu tros de tela autoadhesiva mig després per la suor. Ens parla d'Austràlia, però jo estic a Amèrica, preparant una emboscada a un grup de búfals. Encara no he baixat del cavall. Tota la vida sobre ell, amb l'oïda atenta al galop brutal dels quadrúpedes que s'amuntegaran sense remei al fons de la vall, on no trobaran sortida. Això no m'ha impedit llegir Álvaro de Campos, ni Pessoa, el seu heterònim. O era a l'inrevés?
«Ah, les hores indecises en què la meva vida sembla haver estat la d'un altre...!».
En aquest instant, juro, no soc el que soc i, no obstant això, he de fingir-ho. Si sona el telèfon i pregunten si parlen amb Juan José Millás, diré que sí. Però res més lluny de la realitat. He viscut la vida de Juan José Millás com Pessoa va haver de viure la d'Álvaro de Campos. Tots estem obligats a viure una vida que no és la nostra. No ho va ser mai, ni tan sols llavors quan el maleït col·legi i la conjugació del verb estimar. Com és possible que en tots aquests anys ningú s'hagi adonat que vaig a cavall i que el meu nom és Buffalo Bill?
