Cartes

Xicu Riu Verges

Voldria fer una petició als mitjans de comunicació. Soc jubilat, amb una pensió que no arriba als mil euros. L'altre dia vaig sentir que s'apujarien un 20% els sous de la Benemèrita. Com que el gobierno no ens apujarà pas a nosaltres, us demanaria que no us en féssiu ressò, almenys no ens emprenyarem, que molts no podem arribar a fi de mes. Gràcies. I ja sé que no en sou els culpables, però, com vosaltres mateixos dieu, «si es mata el missatger, es mata el missatge».

Homenatge als difunts del COVID-19

Lluís Torner i Callicó Girona

En la dura lluita contra el covid,/que comença a estar guanyada,/ens toca fer un alto en el camí,/fent memòria dels qui l'han passada. Bon nombre d'afectats se n'han sortit,/però d'altres no han tingut tanta sort,/i quan el covid-dinou els ha ferit,/ no ho han pogut superar, s'han mort. I si la mort mai és benvinguda,/és molt trist patir-la en soledat;/tret d'una infermera que, amb cura,/ha ajudat a morir els finats. I fins fa poc, tampoc, la majoria,/han tingut un comiat, o funeral ,/la por de contagi ho impedia,/per a tots ells, ha estat un trist final. Avui els volem retre l'homenatge,/que no se'ls pogué fer, en el seu dia,/desitjant-los que el darrer viatge,/hagin trobat la pau que mereixien. Tant li fa que fossin dona o home,/de quina raça o bé de quin color,/i quines fossin les seves creences,/desitgem que hagin trobat un bon port. Sense oblidar a les famílies,/ que no els han pogut ni abraçar;/ la mort dels qui s'estimen és molt trista,/més sense poder ni donar-los la mà.

Temporers de Lleida

Montserrat Vivern Lladó Girona

Unió de Pagesos va fer una crida per garantir la collita adreçada també als aturats i estudiants. Però només van arribar estrangers que, en condicions precàries i insalubres, dormen al ras i sense dutxar-se, com denuncia la Plataforma Fruita amb Justícia Social. Un barracó d'un camp de concentració pot semblar més digne. Alguns estan «allotjats» en un pavelló. Un futbolista llogarà un edifici que s'habilitarà per a aquest objectiu, ja que molts hotelers s'han negat a allotjar-los. Però no és la solució. No sempre trobo fruita de Lleida. No m'importa pagar la qualitat, si els diners arriben a qui la cull i se'n beneficien els agricultors, que hi perden més que guanyen. No als intermediaris. Cobrar 7,07 €/h en jornades de 14 hores sense poder rentar-se ni descansar no és just.

Per què no hi ha cooperatives per autogestionar la distribució del producte sense passar necessàriament pels intermediaris? I per què els temporers han de malviure en aquestes condicions?

Cal idear un edifici que allotgi els temporers i sigui seu d'una cooperativa: polivalent i autosostenible. Amb aquesta crisi hi ha arquitectes i estudiants d'arquitectura sense projectes i amb temps, empreses i constructors amb material en estoc, professionals solidaris en aquest projecte i gent disposada a finançar-lo. Qui no ho ha de pagar són els temporers.

Responsabilitats als centres educatius

Jordi Romero Sureda Girona

En plena desescalada comencem a conèixer veus d'entre les direccions dels centres educatius de Catalunya que discrepen i que no veuen factible obrir les aules a partir d'aquest dimarts 2 de juny. No entro a valorar a fons si realment estem o no preparats per afrontar aquest retorn a les aules (personalment, no hi portaré els meus fills). Senyors directors, han de saber que aquesta és la contrapartida del Decret de Direcció i autonomia dels centres públics (un dels polèmics decrets aprovats pel Departament juntament amb el famós Decret de plantilles). Ara veuen, en aquesta situació exepcional, la gran responsabilitat que els atorga el Departament, emparat per aquests decrets. Que no ho havíem vist abans? No volen ser responsables també en aquests moments difícils? Que no fa temps que el Departament els va donar el poder absolut de fer i desfer amb les plantilles, amb els treballadors/ es públics com a gestors de personal? Una responsabilitat els agrada (a uns més que a d'altres), però l'altre, no. Argumenten que no tenen preparació i coneixements suficients per gestionar les mesures de seguretat que s'han de prendre als centres, i no puc estar-hi més d'acord. Però jo em pregunto, tenen les direccions dels centres educatius, mestres i professors funcionaris o interins com la resta, la preparació suficient i necessària en gestió de personal i en legislació laboral vigent, per decidir quins docents treballen i quins no? Us demano que reflexionem una mica tots plegats per tal de recuperar l'essència i el valor de l'Educació pública i democràtica on es garanteixin tots els drets dels treballadors i treballadores, (com en aquells temps en que els docents eren companys i existia el diàleg als claustres), i retornem al Departament totes les responsabilitats que li pertoquen.