El passat 9 de maig celebràvem el 70è aniversari del moment fundacional de la Unió Europea. Els europeus van decidir llavors construir una pau duradora basada en la cooperació i acabar amb anys de terribles enfrontaments. I ara, la Comissió Europea, en una altra decisió que també es pot qualificar d'històrica, ha proposat un pla de rellançament econòmic, batejat com Nova Generació EU, per fer front de forma solidària a la pandèmia del coronavirus.

Com va dir la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen, aquest virus tan petit que és impossible de veure, ha creat una crisi enorme però també una gran oportunitat de rellançar el projecte europeu i demostrar la seva utilitat per fer front a problemes que cap país pot resoldre sol.

Els costos del coma induït que hem hagut d'aplicar al sistema econòmic per evitar la propagació de la malaltia, són enormes i els països més afectats, entre ells Espanya, no poden assumir sols l'endeutament necessari per fer-los front. Per això, el fons de recuperació presentat per la Comissió Europea proposa emetre deute a gran escala per valor de 750.000 milions d'euros, en nom de la UE i amb el suport dels seus Estats membres, per donar suport via transferències pressupostàries i crèdits a molt llarg termini als més afectats per la crisi del Coronavirus. Així, aquest fons de recuperació permetria una combinació de polítiques econòmiques (la fiscal i la monetària) més adequada per fer front a una crisi econòmica sense precedents. Mai abans s'hauria mobilitzat via endeutament una quantitat que, a dia d'avui, representaria el 5,4% del PIB de la UE, que, repartits fins a finals de 2024, suposarien una mitjana anual de l'1,3%.

El fons destinaria 500.000 milions d'euros als Estats membres en forma de subvencions i 250.000 milions en forma de préstecs per finançar la recuperació econòmica de manera proporcional a les conseqüències de la crisi. Això constitueix un salt qualitatiu en l'organització de la solidaritat europea ja que fins ara l'ajuda per fer front a crisis, com la de l'euro, s'efectuava només donant crèdits als països, o facilitant el seu accés al mercat financer, fet que augmentava el seu endeutament.

L'amortització del deute de la UE i el pagament dels corresponents interessos es farà a través del pressupost europeu a molt llarg termini amb les contribucions dels estats membres i mitjançant nous recursos propis de la UE que contribuiran a la lluita contra el canvi climàtic i gravaran els beneficis generats pel desenvolupament digital de l'economia

La solidaritat, entesa com el suport en interès mutu, la cohesió i la convergència en la sortida d'aquesta crisi són tres principis bàsics que inspiren aquesta proposta. La major part dels recursos es destinen a un programa per donar suport a inversions i reformes necessàries per a la recuperació econòmica. Aquestes reformes estaran lligades a les prioritats de la Unió, bàsicament la transició ecològica i la transformació digital. Una nova iniciativa lligada a la reactivació més urgent de l'economia proporcionarà suport a treballadors, PIMES i sistemes sanitaris. Un altre instrument donarà suport a la inversió en aquelles empreses viables abans de la crisi la solvència de les quals es veu ara amenaçada. Això ajudarà a mantenir l'equilibri entre els Estats proporcionant recursos a aquells que no tenen tota la capacitat financera suficient per subministrar ajudes directes a les seves empreses.

Però ara cal afanyar-se a aprovar aquest projecte i evitar que arribi tard per als centenars de milers d'empreses i milions de ciutadans europeus que necessiten suport de manera urgent. Cal un acord ràpid del Consell Europeu, que ha d'aconseguir-se per unanimitat, del Parlament Europeu i dels parlaments nacionals. I és lògic que una proposta d'aquesta naturalesa plantegi un debat molt intens. No serà fàcil aconseguir un consens entre tots els Estats de la UE però cal fer-ho perquè la UE s'hi juga en això el seu futur.

Per moltes raons, aquest és un altre moment definitori del projecte europeu. L'emissió de deute conjunt per lluitar contra aquesta crisi llançaria un clar senyal als mercats i, el que és més important, als europeus, que els 27 països estan disposats a actuar units per fer front a la major crisi de la història de la UE i per defensar Europa com a projecte polític.