05 de juny de 2020
05.06.2020
Diari de Girona

Cartes

05.06.2020 | 00:26
Cartes

Aclariment
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Als treballadors del Departament d'Educació ens han fet emplenar i signar una Declaració responsable. A la vegada que anava contestant anava pensant qui sense patir urgències ha pogut anar al metge en aquests últims mesos, vull dir qui s'ha fet o farà cap prova en aquest moment si no és urgent, com podem saber si estem o no bé del tot i com podem saber si hem tingut contactes amb persones que hagin patit la COVID-19 o si convivim amb asimptomàtics o si ho som nosaltres mateixos.
Al caps de pocs dies el Departament m'ha enviat l'estat de la meva declaració responsable. Soc: «no grup vulnerable. No grup vulnerable: es tracta de persones que, mitjançant la seva declaració responsable, no es troben emmarcades, en la data de la resposta, en cap dels grups considerats com a especialment vulnerables respecte a la covid-19. Per tant, són persones que sí poden participar a les activitats presencials previstes en l'obertura de centres educatius en fase 2 de desescalada, en la finalització del curs 2019-2020».
En els quasi 30 anys que porto treballant en educació en circumstàncies de tot tipus, la vulnerabilitat l'he sentit cada dia, però ara més que mai.


Morts acceptables?
Josep Serra Quintana Girona
No em deixa de sorprendre el grau de cinisme dels polítics, ni amb tot el que tenim són mínimament capaços de posar els peus en el món real del que xuclen descaradament. Escoltar el Sr. Casado fent el Gobierno culpable de 40 mil morts i 4 milions d'aturats ha de ser perquè ell i el PP ho haguessin gestionat millor. I posats a somiar, els pregunto: quants morts i aturats haguessin estat acceptables per la dreta? Amb quanta desgràcia s'haguessin pogut conformar? Si es veuen tant millors que els altres, que es mullin i responguin amb valentia. I com que no tenen solució a la qüestió, el millor seria, doncs, que callessin durant una estona. És l'única manera que tenen de no equivocar-se.


Biblioteques 24 h
Xavier Serra Besalú girona
A Catalunya també hem patit la COVID-19. Però ens ha servit en part per aprendre moltes coses noves: conviure més amb la família, prescindir de certs capricis, estalviar benzina. Els meus alumnes també han descobert que les biblioteques han seguit funcionant.
Jo no n'era conscient però imaginava que existia un servei digital de llibres, audiovisuals, etc. Efectivament, es diu eBiblio (catalunya.ebiblio.es) i els el recomano: pots reservar allò que està en préstec, funciona a qualsevol plataforma, et tracten bé (encara que sigui un bot). És qüestió de provar-ho i d'aprofitar uns serveis que ens donen accés a la cultura a qualsevol hora i a qualsevol lloc.
Crítics? N'hi haurà, però si no se't critica vol dir que no avances ni innoves, clarament.


«Quo Vadis Catalonia»?
Josep Ruiz Garcia Santa coloma de farners
No fa pas gaires anys va fer fortuna la frase que a Catalunya «som sis milions». Avui a la televisió ens informen que ja som «set milions i mig de futurs».
Algú es creu que aquest creixement de poblacio ha aportat res de positiu a Catalunya?
Molts ens preguntem com hem arribat a aquest punt de creixement, ja que les dones del país donen una taxa de natalitat que és de creixement zero. El resultat és que l'índex de pobresa ha augmentat de manera alarmant al mateix ritme que el creixement abans esmentat.
Digueu-me racista, si us fa feliços, però la crua realitat és aquesta. Ens varen vendre que els nouvinguts ens havien de solucionar el problema de les pensions i ja ho veieu, el Departament de la Seguretat Social, cada cop més deficitari i endeutat fins a les celles. La pobra gent que fuig de la fam, la misèria i les guerres el que es mereixen i voldrien és prosperar a la seva terra amb la seva gent i la seva cultura.
Però, ai las! els traficants d'armes, les multinacionals extractives i els governants corruptes han portat el mon d'aquesta gent a haver d'abandonar la seva terra tot cercant una vida millor en llocs llunyans i a voltes hostils jugant-se la vida i la dignitat.
Aquest és el panorama que no sembla pas que els poders fàctics internacionals tinguin cap mena d'intenció de solucionar. Ells amb els seus paradisos fiscals i donant alguna alguna almoina ocasional renten la seva consciència i avall que fa baixada!
Jo ja en tinc els c... plens de tanta hipocresia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook