Marlaska no va llegir l'informe que va desencadenar una escabetxada de generals que hagués complagut Neró i Herodes. El coronel Pérez de los Cobos no va llegir un atestat on és autor de la música, si no de la lletra. La carnisseria en un cos militar hipersensible és un «reajustament», en la versió oficial. Sánchez posterga l'explicació del que ha passat a la fase 23. Quan l'on the record del Govern no ofereix la mínima pista sobre la realitat, és una obligació periodística indagar en l'off the record.

Llevat que no hi ha indiscreció, en un vídeo d'Irene Montero maquillada i microfonada, un enregistrament davant periodistes als salons del ministeri on en cap moment s'invoca l'off the record. Durant un minut, queda demostrat de manera indubtable que els ministres en vigor prodiguen paraules com tia, guai, súper, muac muac i «el sentiment aquest». La inanitat de la xerrameca, a efectes criminals, confirma que enxampar la reina de la dinastia Podem en un moment Sálvame és més important que una presumpta investigació periodística. De fet, ABC ofereix millors proves dels riscos que va assumir el Govern amb el 8-M en el text que acompanya les imatges, molt menys comentat.

Els esclaus dels vídeos divinitzen l'enregistrament, un rang reafirmat pel seu presumpte caràcter secret. Ningú s'ha parat a pensar que el diagnòstic sense dades d'Irene Montero, sobre la desmaiada resposta al 8-M, té el mateix valor que l'opinió al respecte d'un concursant de Supervivientes. Els que des de la ultradreta moderada no creurien de la ministra ni l'hora, li concedeixen a ulls clucs l'explicació vàlida del desinflament de la manifestació feminista, que segurament va tenir més a veure amb el cansament mobilitzador que amb el virus que no li va robar un espectador ni a l'Atlètic de Madrid ni al contuberni de Vox. Compte, perquè només hi ha un pas entre «creure» i «creure en».