Aquesta setmana, el guru de l'Educació a Catalunya ha tornat a la palestra mediàtica per delectar-nos a tots amb la seva reconegudíssima santa trinitat de virtuts: autoritat, intel·lecte i oratòria. I ho ha fet per defensar el seu brillant pla de reobertura d'escoles i instituts durant la desescalada del confinament pel coronavirus. A ningú li importa que un gran nombre de docents i centres educatius s'hagin rebel·lat davant d'aquest pla tan mancat de lògica, estratègia i mesures de seguretat, que riu-te'n tu dels que dissenyava el coronel Hannibal Smith! El que aquests temps de desordre pandèmic i nul intel·lecte polític que estem vivint necessiten de veritat és autoritat i convicció. I punt. És ben igual que al darrere d'aquesta innegable aparença de saber el que s'està fent no hi hagi absolutament res, que no hi hagi cap evidència o mostra d'activitat neuronal; això, de fet, no li importa a cap votant, ni al ciutadà, ni encara menys al pare i a la mare que han de portar el nen a l'escola. L'únic que els importa de veritat, l'únic que ens posa d'acord a tots, és que si algú tan convençut de les seves pròpies idees, per molt estúpides que aquestes puguin ser, les enuncia i les ordena amb fermesa i seguretat, és perquè té raó. I a callar.

Però clar, com deia, sempre hi ha algun llest, algun col·lectiu d'ascendència anarco-bolxevic, que prefereix qüestionar les decisions polítiques perquè sí, per malparlar i rebentar-ho tot. No us en fieu d'aquests, que són mala gent. Precisament la mateixa que gestiona alguns dels centres educatius o municipis de Catalunya contraris a aquest pla de reobertura. Sense anar més lluny, el poble de Bàscara, que s'ha negat a reobrir l'escola Joan Reglà perquè assegura que no pot garantir les mesures d'higiene i seguretat que exigeix Educació, a no ser que el Departament se'n faci càrrec per escrit de futures responsabilitats. Però quina barra! Què es creuen a Bàscara? Que poden pensar i discutir allò que surt del Departament? El conseller, amb molt bon criteri, ha recordat a l'alcalde de la vila que estan obligats a complir la llei. Clar que sí. Autoritat! Perquè, qui vol aturar-se a pensar i actuar amb sentit comú quan tenim la llei que ja ho inclou tot? A més, la llei, per al polític en general, i per al català encara més, és sagrada. Com hem pogut veure durant els últims anys. Amén.

El sacerdot suprem de l'ensenyament català també ha refermat la seva inqüestionable decisió constatant que al Departament només li preocupa garantir el dret a l'educació de tots els alumnes. Que milers de nanos no hagin pogut exercir-lo durant el confinament per no disposar d'un equipament digital bàsic, un fet que des de la mateixa conselleria fa anys i panys que ens asseguren que resoldran amb quimèrics i electoralistes plans de digitalització que mai s'acaben de materialitzar, sens dubte deuen ser figues d'un altre paner. O com diria el cantautor: «Això no toca».