«Imagine»

Joan Boronat Lecha Blanes

Imaginem, que és molt imaginar, que els desitjos de John Lennon exposats en la cançó es fan realitat. Que tota la gent viu en germanor, que no hi ha països, res perquè matar i tampoc cap religió. Que tothom viu la vida en pau compartint el planeta i les necessitats bàsiques, que no hi ha possessions i per tant no hi ha necessitat de cobdícia ni fam. Però i després, què? S'ha de seguir superpoblant la Terra, que l'ésser humà es comporti com una plaga; produint i consumint com si no hi hagués un demà i per tant contaminant terra, mar i aire? Fins quan? Això és viure o només seria vegetar?

Arribats a aquest estadi, descartant guerres i que la gent es mori de gana, el raonable seria trobar la manera d'evitar la superpoblació, i seguir evolucionant tecnològicament i científica, en vistes a colonitzar l'univers en un futur, probablement a anys llum d'aconseguir-ho (expressió molt escaient); llavors sí, seguir reproduint-nos en altres mons. Malgrat que Lennon diu no a les religions, a la Bíblia està escrit que a Adam i Eva se'ls va manar: creixeu i multipliqueu-vos. Però potser no se'ls va especificar si a la Terra o a l'Univers; de fet, la reli­gió cristiana promet el cel (l'Univers?) si hom acompleix certes regles.

Per tant, si se segueix matant en guerres o per fam, cobejant possessions en un món dividit entre rics i pobres, entre Orient i Occident, entre religions o entre països; si malgrat tot això no destruïm el planeta, el destí de la humanitat seguirà essent que un dia es pugui navegar a altres planetes. Per això l'Imagine d'en Lennon no va tan malencaminat, perquè si no hi ha pau a la Terra, haurem evolucionat de posar en perill la salut del nostre planeta a posar en perill la d'altres mons.

L'interès general

Jesús Domingo Martínez girona

Certament la riquesa del país, d'aquest país, en les seves diferents formes, està subordinada a l'interès general, sempre dins el marc de la llei i amb les degudes garanties. No es tracta d'aprofitar la Constitució i l'estat d'alarma per canviar els fonaments de l'economia social de mercat, com sembla pretendre Iglesias, sinó d'acudir a tots els recursos possibles per cobrir les urgències de la crisi sanitària i preparar la recuperació econòmica. Malauradament, cada dia perdut en mobilitzar aquests recursos impedeix fonamentar les bases d'aquesta recuperació, que serà la gran tasca nacional dels propers mesos.

Ètica per a quan?

Eulàlia Rodríguez Pitarque TORROELLA DE MONTGRÍ

Ser ètic et mostra qui és una bona persona i qui no ho és. Però no ser ètic no està castigat. N'hi ha que s'aprofiten d'aquest buit legal per actuar i alguns, fins i tot, en fan la seva forma de vida, a costa de la feina dels altres, per descomptat.

Que ara l'expresident de la Generalitat i exministre d'Indústria José Montilla formi part del consell d'administració d'Enagàs és un bon exemple de portes giratòries. N'hi ha de molts altres a escales més quotidianes i properes als lectors. S'està demanant a les xarxes que renunciï als seus privilegis d'expresident. Però és que aquí falla tot: que hi hagi compa­nyies que tinguin consells d'administració amb sous tan extraorbitats en comparació de la resta dels treballadors, alhora que hi hagi feines que mantinguin privilegis després d'haver sortir de la feina.