Els efectes de la «pandèmia» han afectat el servei públic de la Justícia, com a la resta d'activitats tant pública com privada.

Des del passat dia 14 de març fins al dia 5 de juny, han transcorregut dos mesos i vint-i-un dies sense que la Justícia hagi funcionat a ple rendiment, ja que únicament ho ha fet en assumptes considerats urgents, a excepció dels recursos civils de l'Audiència Provincial, que, per permetre el teletreball, han pogut ser resolts amb pràctica normalitat.

Mai abans havíem experimentat una situació tan extraordinària on s'han hagut d'anar improvisant acords sobre aspectes nous (mascaretes, gels protectors, distanciament social, confinaments de funcionaris, desallotjament complet d'un jutjat de guàrdia, etc., etc.), i tot això amb una exigència d'un treball addicional a què no estàvem acostumats ni ensenyats, i conciliant els interessos amb les tres administracions prestacionals concurrents (CGPJ, Ministeri de Justícia i Departament de Justícia). No ha estat gens fàcil.

Comença la «desescalada» per a l'Administració de Justícia davant la COVID-19 (Ordre JUS /430/2020 de 22 de maig), i ens enfrontem a uns 5.000 assumptes suspesos a la província de Girona, que han de ser assenyalats de nou, que exigeixen resposta el més immediata possible, i que ha d'executar-se en una situació on la presència dels operadors jurídics coadjuvants (advocats, procuradors i graduats socials) està regulada pel que fa a presentació de demandes, escrits i presència en els edificis judicials, el mateix que passa amb els funcionaris i els ciutadans que han d'acudir als jutjats.

No obstant això, com diu la frase del llibre de l'Eclesiastès (Antic Testament): «Res de nou sota el sol». Segueixen persistint els greus problemes del que anomenem «Justícia», que no és altra cosa que un instrument públic al servei de la convivència i de la salvaguarda dels drets i de les llibertats, circumstàncies, aquestes, que de vegades oblidem quan ens enfrontem a una allau de processos judicials i intentem buscar una ràpida solució, oblidant, de vegades, el destinatari final del nostre treball, que no és altre que el ciutadà que postula justícia. Correm un seriós risc del que l'escriptor rus Dostoievski va denominar: «Burocatrizar la indiferència».

La solució a l'actual situació de la Justícia reclama, de manera essencial, la col·laboració de totes les parts implicades, tant operadors jurídics en general, com administracions concernides i fins i tot dels ciutadans. Altrament continuarem en la mateixa situació en què estàvem abans del coronavirus. Tots tenim un deure cívic d'arribar a acords que portin a millorar l'Administració de Justícia, la qual no resisteix la reiterada desatenció de la classe política, com tampoc podem caure en la resignació.

L'experiència que estem vivint ha de tenir conseqüències en el servei públic de la Justícia, ha de servir per fer una mena de «reset», per reflexionar sobre les greus seqüeles sanitàries i econòmiques i, també, per què no, per assumir responsabilitats. Els desafiaments a què ens enfrontem exigeixen nous plantejaments, nous reptes, una profunda revisió de la Justícia, ja que no oblidem que la pandèmia, entre altres conseqüències, ha deixat a la intempèrie les mancances cròniques del nostre sistema. Tot això reclama consens. La Justícia exigeix ??alguna cosa més que mesures de xoc urgents improvisades per després del confinament.

S'ha de redissenyar l'actual situació dels «partits judicials» vuitcentistes, s'han de simplificar els processos judicials, sense minva de garanties, s'han de posar obstacles processals a l'ús de la justícia amb finalitats espúries, han de reduir-se els recursos a aquells assumptes que tinguin consistència econòmica o jurídica, evitant el seu ús indiscriminat com a forma d'allargar el procediment, cal especialitzar els jutjats i que desaparegui la competència civil i penal actual, en el disseny d'un procediment reglat preconcursal per a les empreses en crisi, s'ha d'assegurar la intervenció judicial mínima per al tractament de matèries contencioses de major importància i substància i no en el que fa a qüestions més pròpies de la jurisdicció voluntària, hi ha d'haver una notable aplicació de les anomenades TIC, el sistema judicial de manera urgent ha d'afrontar la revolució tecnològica per aprofitar de millor manera i amb més utilitat els avantatges que les mateixes li ofereixen, han de desjudicialitzar-se determinats assumptes que poden quedar resolts per mitjà de l'arbitratge o la mediació, solucions extraprocessals poc explorades en el nostre sistema. En definitiva, la intervenció judicial hauria de quedar per als supòsits de necessitat i proporcionalitat.

Hem d'estar a l'altura de les circumstàncies, i entre tots, aportar el que des de la nostra experiència o coneixement professional pugui ser valuós o útil per adoptar aquestes mesures d'urgència en el sistema de l'administració de justícia espanyola, per tal d'agilitzar i descarregar la càrrega de treball dels jutjats i tribunals, sent això un trànsit cap a un nou canvi estructural en el sistema judicial.