Es més fàcil portar-se malament que portar-se bé. Portar-se bé avorreix. Per això governa Trump, perquè els nord-americans s'avorrien després de vuit anys d'Obama. L'ésser humà és un primat discutidor. Odiar el cunyat i barallar-s'hi a les festes familiars sembla poc en un món globalitzat. Posats a renyir, renyim amb la Xina, enfadem-nos amb l'OMS, enfurismem-nos amb Rússia. Avui he anat a la consulta de la meva psicoanalista després de dos mesos de veure'ns la cara per Skype. Ella amb mascareta i jo també. Li he preguntat si ha desinfectat tot el que ha tocat l'anterior pacient.
- Percebo un to agressiu en la seva veu -ha dit.
Tenia raó. Només tombar-me al divan he començat a buscar baralla per alliberar-me d'algun dimoni personal. De fet, ahir vaig tenir una topada amb la meva mare perquè em va dir que no prengués tant cafè perquè se'm posava malament. La meva mare porta trenta anys morta, però segueix donant-me consells i sempre l'encerta. El cafè no se'm posa bé a l'estómac, però el prefereixo al te. Trio les begudes que em fan mal amb una obcecació al·lucinant. El cas és que li vaig dir que deixés de perseguir-me.
- Ets morta! -li vaig cridar.
En això, va aparèixer el meu pare, també mort fa temps, i em va ordenar que no li faltés el respecte a la seva dona.
Quan li explico tot això, la meva terapeuta diu:
- Es queixa vostè que la seva mare no el deixa en pau, però tinc la impressió que és vostè qui no la deixa descansar a ella.
- Vostè sempre es posa de part de la meva mare -em lamento.
Sé perfectament que la meva conducta és irracional, però aquesta conducta irracional m'allibera, incomprensiblement, d'un malestar profund. De tornada a casa, al metro, envoltat de rostres tapats, dono voltes a l'assumpte i concloc que per portar-se bé cal pensar mentre que per portar-se malament n'hi ha prou amb deixar-se arrossegar. Per deixar-se arrossegar sorgeixen els conflictes civils i les guerres mundials. Dins de cada un de nosaltres es deslliga diàriament una lluita a mort entre allò a què aspirem i allò que aconseguim. Les proclames populistes calmen momentàniament la frustració resultant de la distància que hi ha entre el desig i la realitat.
