09 de juny de 2020
09.06.2020
Diari de Girona

El governador si té qui l escrigui

09.06.2020 | 06:00
El governador si té qui l escrigui

Excm. Sr. governador del Banc d'Espanya,
li escric sobre la seva compareixença del 18 de maig davant la Comissió d'Afers Econòmics del Congrés dels Diputats.
En la diagnosi de l'impacte econòmic de la covid-19 va destacar tres elements: 1. Les dràstiques mesures adoptades van provocar una reducció de l'oferta i la demanda de béns i serveis, a la vegada que la incertesa deteriorava la confiança dels agents econòmics; 2. La crisi era causada per un factor de caràcter temporal i aliè al propi funcionament de l'economia i 3. La naturalesa global de la crisi afectaria l'economia mundial.
A partir d'aquesta diagnosi, en una inusual moderació de l'ortodòxia econòmica que vostè representa, va emetre les següents prescripcions: a) L'Estat s'ha d'implicar amb mesures contundents, acotades en el temps i coordinades a escala internacional, per auxiliar la recuperació econòmica; b) Cal una teràpia de xoc per sortir de la hivernació econòmica mitjançant accions que pal·liïn la pèrdua de rendes de famílies i empreses i c) La política fiscal és l'instrument més idoni per impulsar l'economia, i la política monetària ha de garantir el finançament i la liquiditat.
Ai, governador! S'adona que les propostes són heretgies per a la doctrina neoliberal? Accepta un augment considerable de la despesa pública? És favorable a les polítiques fiscals redistributives? Admet un endeutament públic sense precedents? No li importa que es dispari el dèficit? Aplaudeix que el Banc Central Europeu injecti diners en comprar deute dels estats? Creu que la crisi actual és un fenomen exogen temporal, fruit de la pandèmia, o venia precedida d'una desacceleració econòmica?
Senyor governador, en una emergència social i econòmica, no és cap mèrit instar la intervenció activa de l'Estat en el procés de recuperació econòmica.
Però, per a vostè, es tracta d'una actuació fugaç. A més, prompte s'afanya a invocar l'estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera. Així adverteix que, malgrat que és essencial un increment de la despesa pública, s'ha d'elaborar una estratègia de consolidació fiscal i reformes estructurals. És a dir, caldrà estrènyer-se el cinturó.
També alerta que l'augment del deute incrementarà els interessos a pagar i provocarà més dèficit estructural, que s'haurà de reduir en els pròxims anys.
Ara ja quadra tot! Doncs no doni gat per llebre! De fet, el quid de la qüestió és si, amb el conjunt de mesures, s'afavorirà l'establishment financer i econòmic, com a la crisi del 2008-2012, o s'atenuarà la inacceptable desigualtat social.
I perdoni l'atreviment: les dues opcions són incompatibles. Com en tot joc de suma zero, el que guanyen uns, ho perden els altres.
Atentament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook