09 de juny de 2020
09.06.2020
Diari de Girona

«No hi ha res tan dolent que no tingui cosa bona»

09.06.2020 | 06:00
«No hi ha res tan dolent que no tingui cosa bona»

La pandèmia i el llarg confinament han estat –i són– una experiència molt dura que ens han posat a tots plegats a prova. En coneixem els perjudicis que han causat. Un record ben especial i sentit per a les persones que han traspassat.
Parlem, però, d'alguns dels beneficis. I és que, com diu la dita, «no hi ha res tan dolent que no tingui cosa bona». Heus ací vivències i reflexions que ho fan palès.
L'Anna gaudeix, com mai, de les petites grans coses de cada dia. Ara que la natura està esplèndida, surt a passejar sempre que li és possible. S'atura sovint en els camins: li agrada observar els arbres i les flors. I els camps de blat, d'ordi... I els colors que van pintant els pinzells de la llum del dia...
Per a en Martí, el fet d'haver de conviure durant moltes setmanes amb la resta de la família ha dut a una unitat i a una compenetració molt grans, tot i els estira-i-arronses que a vegades poden aparèixer. No s'està de dir que «ens hem adonat, més que mai, de com ens estimem».
La Mireia assegura que la pandèmia ha reforçat el convenciment que la cultura, en qualsevol de les seves branques, és un bé essencial i necessari. Una cançó, un monument, una pintura, un text literari... són motius d'apropament, de joia, de sensibilitat.
La Míriam ha recuperat algunes de les seves aficions més predilectes. Ha despertat del seu descans força llibres. Ha elaborat plats de cuina tradicional sense presses. I, ara sí, ha trobat temps per a la pràctica de dues de les seves passions: el piano i el cant.
En Ponç ha aprofitat el temps per llegir i escriure; per veure cine i teatre, per escoltar música clàssica... i per agrair coses que semblen normals i que, potser, no valorem prou: «Hem tingut més comoditats que els nostres pares durant la postguerra: aliments, aigua corrent, electricitat, telecomunicacions, serveis sanitaris, teletreball...».
La Pilar ha dedicat més estones a la introspecció i al que ella en diu «cultiu interior». Afirma que el confinament li ha permès créixer en totes les dimensions del seu ésser i, sobretot, posar més en valor determinats substantius: bondat, compromís, despreniment, ètica, senzillesa, solidaritat, sostenibilitat...
L'actitud i l'esperança són patrimonis que estan a l'abast dels humans. Convé tenir-los ben presents. Cal que tots plegats fem girar el planeta cap a la direcció adequada. Confiem que sí, que, malgrat tot, d'aquesta crisi en sortirem tots millors, molt millors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook