10 de juny de 2020
10.06.2020
Diari de Girona

Cartes

10.06.2020 | 06:00
Cartes

Mercat de la Bisbal
Marta Mas Valls La bisbal d empordà
El divendres, després dels dies de confinament, i sense els mercats de roba, vam poder anar al de la Bisbal. Felicitar l'Ajuntament per l'encert que ha tingut en escollir aquesta nova ubicació, que és molt més espaiosa i pràctica per a tothom... un encert!


Objectivitat distanciada
Joan Janoher i Sadurní Forallac
És del tot impossible que un país aspirant a una autodeterminació faci dels seus fonaments tots els impossibles per assolir la seva llibertat. La destresa necessària com a conjunt de país resta molt llunyana del veritable esperit català.
No deixa de ser només un somni per com la voluntat de bones intencions no es veu per enlloc. Seria més positiu si volguéssim anar tots plegats i no actuar a l'escampada. Un fet insòlit, on predomina l'absolutisme partidista, per tant, fora necessari recuperar la unitat escaient, per assolir el que pretenem.
Cal insistir a visibilitzar els fets actuals, i adonar-se d'una vegada per totes de la mancança d'objectivitat, requisit imprescindible per reconduir la identitat que estem perden com a poble. Aquests distanciaments impropis de les voluntats escaients faran que les nostres inquietuds es quedin obsoletes. Només ens quedaran com a record d'un impuls desitjat, on el partidisme dominat pel seu ego persona va troncar totes les possibilitats de una digna independència.


Urgències a l'hospital de Figueres
Maria-José Sampedro Portas figueres
Si heu d'anar a urgències de l'hospital de Figueres informeu-vos abans dels vostres drets. El personal de nit d'Urgències té un desconeixement total del protocol actual d'accés. Hi ha uns cartells penjats on s'indica que es prohibeix l'entrada d'acompa­nyants, excepte en el cas de persones dependents o menors d'edat. Tanmateix, el personal de nit d'Urgències no permet l'entrada a acompanyants de persones amb un 95% de dependència. En el meu cas, després de sol·licitar en diverses ocasions que em permetessin entrar com a acompa­nyant del meu pare, que tenia impossiblitat de comunicar-se i una dependència total i absoluta, em van negar l'entrada durant 5 hores, fins que vaig entregar una sol·licitud per escrit de queixa i aleshores de forma immediata em van obrir la porta. En entrar, després que estigués cinc hores sol, me'l vaig trobar en condicions lamentables, tirat i abandonat en un box.
La supervisora d'infermeria de nit, com a cap d'infermeria, hauria de tenir coneixements dels protocols existents ja que està treballant en un centre hospitalari on s'han de garantir i respectar els drets dels pacients i el respecte a la seva dignitat humana. L'endemà, una metgessa del mateix hospital em va confirmar que a Urgències no havien actuat correctament i que s'hauria d'haver permès l'entrada d'un acompa­nyant en tot moment. A mi, ara què m'expliquen? El meu pare ja és mort i enterrat. El meu pare va estar patint sol, abandonat i sense poder-se comunicar en un box durant cinc hores la nit del 2 de juny. Aquella nit es van produir un munt d'irregularitats, aquesta només n'és una i no és la més significativa.


Ens falta un Adenauer
Mateu Frigoler Teixidor Canet d´Adri
Davant la vergonyosa actuació d'aquest Govern de sapastres, amb una crisi sanitària que afecta tot el país, el col·lectiu de gent gran i pensionistes que més hem patit les seves conseqüències no tenim més remei que llençar un crit de protesta i procurar prendre mesures dràstiques i urgents. Aquestes podrien començar amb la formació d'un partit de majors de 65 anys. Som 9 milions i el nostre poder és incalculable.
Tenim a la reserva milers de personatges de la més gran vàlua que resten oblidats. Magnífics economistes, empresaris de gran experiència, magistrats, jutges, catedràtics, mestres, metges i tot un seguit de professionals que podrien salvar aquest pobre país de la misèria que ens espera.
Què caldria fer? A la història d'Europa tenim un heroi, el Konrad Adenauer, que als seus 73 anys va agafar la brida d'una Alemanya arruïnada per la guerra, i la va deixar als 87, com la més pròspera i productiva de tota la Comunitat. Aquest és l'home que ens fa falta, i ben segur que el tenim. Que sigui valent i segueixi el model del Konrad, el llavors anomenat «Miracle Alemany», que va fer furor a tota Europa. S'ha de començar per formar una República Federal que reconegui les nacions històriques com una part fonamental per al progrés i la convivència del país. Un home que faci neteja de tantes institucions que proliferen en aquest dissortat estat i que no serveixen per a res. Que comenci per suprimir el Senat i reduir el Congrés al 50% amb una reforma integral de la Constitució.
Com el Martin Luther King, jo també, als 77 anys, he tingut un somni, després de tants anys de falsa democràcia i governs ­corruptes, he vist un salvador, un nou Konrad Adenauer que ens farà reviure en un món millor!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit