En realitat, al costat de l'aspre desapareix l'ànim, i tot és una forçada rutina que preludia l'extinció de l'entusiasme. Durant el confinament hem tingut la sensació de ser autòmats adaptats a l'ombra del que és incert; sí, els mateixos que troben l'alegria en la caritat del costum. Es veu que hi ha coses que són la cursa desesperant del que renegat i precipiten el desgast. Tot, directament o indirectament, depèn de la compensació del nostre esforç. I pel que es veu, a poc a poc, ho anem aconseguint.
A dia d'avui la nostra existència és el fang en el qual descansen moltes tempestes...
Moltes vegades, no sé si per inèrcia o per orgull, ens dediquem a dissimular. Però ja saben: molts dels nostres comportaments exteriors són la tristesa forçada a somriure. Tinc la sensació de viure en un món en el qual predomina més el sobresalt que la tranquil·litat. Encara que també, tot sigui dit, de nosaltres depèn sortir de la desil·lusió i llançar-nos de cap a la vida. A més amb ganes i excitació. És inútil no donar les degudes proporcions d'optimisme a la nostra existència; no, no es pot viure submergint-ho tot en el pessimisme. A la llarga ofega i crea els seus propis fantasmes.
El sol té alguna cosa d'encantament, ressuscita amb els seus raigs tot allò mort. No és prou raó per sortir triomfants de casa? És el moment de lliurar-se de la por i tornar a viure. Sí, és el moment de donar el seu lloc a l'alegria i ficar-la en una maleta perquè viatgi de nou. També és el moment d'improvisar i sublimar el famós somni d'una nit d'estiu. Hi ha coses que canvien la visió de la vida, és clar, però no hem de donar-los l'epígraf de «tragèdia»; tot el lligat a l'existència és la mutació que ens transforma i ens ensenya. Per tant, veiem en els cops de la vida els nostres mestres i no els diem pals.
La imaginació és una constructora de noves realitats, sí, les mateixes que amb una mica d'empenyorament (a curt termini) arriben a ser acció. On passaran l'estiu? Ja ho han pensat? Les coordenades millor disposades són les que ens acosten als nostres desitjos i ens proporcionen instants de felicitat. La infelicitat ens fa oblidar-nos de nosaltres mateixos. Sens dubte, és el nostre pitjor enemic. Dit el que s'ha dit, em sembla pensar que durant l'estiu tots serem fills del sol i el vent. Amb el valor que fa olor de victòria recuperarem la confiança. Segur que sí!
